Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Nosaltres sem Catalunya

Adiu germans del nord. L’altre dia vaig anar a la porta catalana, a la de veritat, és a dir a la de Salses i no a la què insulta als […]

Antoni Abad i Ninet
Antoni Abad i Ninet 16/05/2007

Adiu germans del nord. L’altre dia vaig anar a la porta catalana, a la de veritat, és a dir a la de Salses i no a la què insulta als nostres germans del nord que incomprensiblement varen situar a la Jonquera. A la Catalunya Nord un pot veure fins a quin punt són poderosos els Estats i les seues polítiques uniformadores, com França i Espanya han influenciat en la geografia humana i política de les dues bandes del nostre país, com al llarg dels segles han intentat dissoldre la nostra unitat com a poble i com no han pogut aconseguir-ho. En fets així un veu la força que té Catalunya.

Els nostres germans del nord no poden parlar en català lliurement ja què el català no és oficial a casa seua, i que a més han de patir que els seus germans snobs del sud s’adrecin a ells parlant en francès. Catalunya Nord pateix una pla d’aculturació d’ençà de 350 anys, des del tractat dels Pirineus de data 7 de novembre 1659 i és l’únic país català on la llengua no té cap tipus reconeixement, això mostra que els catalans del nord tenen un lligam gairebé indestructible a la llengua, ja que encara hi ha 20% de la població que la parla i més del 50% que l’entenen.

A Elna o Cabestany hom pot veure més rucs, amb i sense ulleres, senyeres, barretines i demés símbols catalans que a qualsevol altre poble d’arreu dels Països Catalans. Això i fets com que sense cap frontera inventada cada cop hi ha més coneixença entre les dues vessants del Canigó, com que Perpinyà sigui la capital de la cultura catalana, que el fenomen de l’escola bressola funciona amb prestigi, que l’USAP tingui molts seguidors arreu dels Països Catalans, que l’oposició a la MAT uneixi a persones i pobles del Rosselló i l’Empordà i que el tren de gran velocitat unirà Perpinyà amb Barcelona en 45 minuts, em fan ser optimista.

Tot i això, trobe a faltar una desconnexió diària de la CCRTV a la Catalunya Nord, retransmissions de partits de l’USAP o events com la Universitat Catalana d’Estiu que és fa a Prades anualment o el lliurament dels Premis Sant Jordi, tal i com fa la ETB amb Iparralde, per què tant català és minyó com al·lot, xiquet o noi, perquè si sense València no hi ha independència, sense el Rosselló no hi ha Nació.