A diferència de la corrupta premsa que pulula per dessota els Pirineus, el RP sí segueix l’opció de la premsa civilitzada de ser transparent en quant a les seves preferències en les votacions. A diferència de premsa pretesament independent com el Grupo Godotis o la Brunete, que no tenen candidat oficial tot i que li hagin deixat la tita a l’Alexandre Rosell neta com una patena a cop de mamada, nosaltres sí fem una opció.
Fa set anys Laporta i Cruyff van entrar al club després de quatre temporades en blanc. D’aquí a 4 setmanes en sortiran deixant un equipàs, un sac de títols i un creixement econòmic i social impressionant. Però totes les coses bones acaben, i això és el que passarà el proper 1 de Juliol quan el nou president ocupi el càrrec.
La campanya, que misteriosament no ha estat denunciada per Amnistia Internacional tot i les pressions a mitjans de comunicació, la presència de grups ultres i alegats racistes contra els negres, no ha servit per desfer l’entrellat de quin és el candidat que millor pot continuar amb l’obra de govern de l’actual junta. Tanmateix, sí ha servit per saber quin candidat és el que té més ganes de llençar-la per la borda: en efecte, el candidat del Grupo Godotis -amb la important participació dels enrotllats dels esports de RAC 1 agenollats davant els jefes, amb els Ll(ast)imós, Joan Maria Low i companyia fent felacions a Màrius Mongol, Santi Trola i companyia- i la Brunete, Alexandre Rosell.
Les altres tres opcions no han estat convincents en campanya per molts motius, el principal dels qual és que es presentin per separat facilitant la victòria dels dolents. Tanmateix, cal fer una opció que permeti, com a mínim, que si guanyen els dolents ho facin amb un fort vot contestatari, especialment després de que l’Alexandre es comprometés a abandonar el club si en una moció de censura -cosa que gràcies al neonuñisme ja sabem que és obligada cada any que no es guanyin títols- rep un 51% de vot desfavorable.
En aquest debat, el RP opta per Marc Ingla com l’opció menys dolenta i, el que és més important, com el que té un marge de millora més important respecte a les fites assolides per la junta actual. Tanmateix, les alternatives de Ferrer i Benedito també ens abelleixen -de fet, la decisió pro-Ingla no ha estat precisament unànime- ja que l’objectiu electoral del cruyffisme-leninisme en aquestes eleccions ha de ser, perdudes les opcions per les divisions i la mala gestió del president Laporta de la seva successió, que el senyor del porró no s’enfili més enllà d’un 40% del vot, i començar a preparar la resistència mentre esperem que Guardiola i el President d’Honor impedeixin, en la mesura del possible, que l’Alexandre, fidel a la seva condició neonuñista, es carregui el club.
