El darrer Informe de Desenvolupament Humà de Nacions Unides destaca que el 74% de les persones migrants d’arreu del món es desplacen dins del propi país i que l’emigració dels països empobrits cap als països desenvolupats representa només 2 de cada 5 desplaçaments. Aquestes dades ens donen una visió diferent sobre les migracions i ens ajuden a aclarir alguns estereotips d’un fenomen connatural a la condició humana. Avui, més de 192 milions de persones viuen fora del seu país d’origen, això significa que tres de cada cent persones són migrants.
Els Països Catalans hem estat, històricament, un destí d’immigració i d’intercanvi de persones i cultures al llarg dels segles. Però també hem estat un país d’emigrants, ja sigui per raons econòmiques o per raons polítiques. De fet no fa gaire més de setanta anys, els nostres avis van patir desplaçaments interns massius, i bona part d’ells van haver d’emigrar, cercant refugi als països veïns o marxant a l’exili per raons polítiques. Aquesta situació, avui es dona en d’altres indrets del planeta empobrits o en conflicte, on molts dels seus ciutadans fugen de la misèria i de la guerra. Un fet davant del qual el poble català respon de manera solidària tot mobilitzant recursos econòmics i humans, potser pel record del passat viscut.
En molt pocs anys, els Països Catalans han vist l’arribada de més de dos milions d’immigrants vinguts d’arreu del món. Avui a Catalunya hi viuen persones originaries de 176 països diferents, que parlen 253 llengües i que representem el 18% de la població. I la immensa majoria han vingut per quedar-se.
Això ens ha generat uns reptes molt importants com a societat d’acollida, reptes que hem de ser capaços d’abordar si volem garantir la justícia i la cohesió social que Esquerra sempre ha defensat. Com a republicans, volem una societat basada en la igualtat d’oportunitats, on tota la ciutadania tingui els mateixos drets i deures, i hem situat els drets humans, els valors democràtics, i la llengua i la cultura catalanes en el punt de trobada. Per aquesta raó, Esquerra ha impulsat des del Govern de Catalunya un Pacte Nacional per a la Immigració que permeti controlar els fluxos migratoris de manera ordenada, eviti la competència en els serveis públics i garanteixi l’existència d’una cultura pública comuna en una societat diversa. I també per això, Esquerra ha propiciat que bona part de la cooperació de la Generalitat de Catalunya es concentri en els països d’origen d’immigració com Marroc, Equador, Bolívia, Colòmbia o el Senegal, i que s’aprovi una estratègia catalana de codesenvolupament que faciliti la participació dels nous catalans en el desenvolupament dels seus països d’origen.
En aquest com en altres temes, Esquerra ha estat a l’avantguarda, situant els termes justos del debat sobre la immigració davant les temptacions populistes dels uns i dels altres. I mentre el govern del PSOE ha aprovat amb el suport de CiU una reforma de la Llei d’Estrangeria profundament lesiva dels drets civils de les persones migrants, Esquerra impulsava l’aprovació al Govern de Catalunya de la Llei d’Acollida que facilitarà un major grau d’autonomia a la població immigrada.
Ara, el nostre repte és incorporar totes les persones nouvingudes a la nació catalana, aportant la seva identitat d’origen a una nova identitat d’acollida basada en un projecte cívic, integrador, en permanent construcció, un projecte de futur que encara no està acabat i que necessita de la participació de totes les persones que s’hi vulguin sumar, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. I la millor manera d’incorporar-los és convidant-los a decidir amb nosaltres el futur del nostre país mitjançant el dret a vot.
Article publicat al número 11 de la revista EINES de la Fundació Josep Irla
