Avui creia que l’única notícia que llegiria mínimament interessant seria que la Sra. Colau ha renunciat a l’Audi oficial i de propietat de l’Ajuntament, per un Seat Alhambra (menys luxós?) de lloguer. De lloguer. Preferim pagar per una cosa que ja tenim per no ostentar marca i acabarem pagant més pel mateix per dur una marca menys “ostentosa” del mateix grup alemany Volkswagen. On és l’estalvi? La fotografia viatjant al metro el primer dia d’alcaldessa ja se la va fer, però. Caldria que la plebs no ens deixéssim posar la pastanaga a la boca tant fàcilment, els ho dic sincerament.
Però no. No hi havia caigut que a la part de l’Estat espanyol que no comprèn l’àmbit dels Països Catalans no és festa per Sant Joan. Ni tampoc hi fan arribar cap flama per la llengua des del Canigó. Llàstima, jo m’havia començat a creure l’homogeneïtzació que impulsa el govern de Madrid. No els estranyi que tingui aquesta sensació, 300 anys d’assimilació poden amb una ment… encara que sigui tant consistent com la meva.
Fora bromes, avui hi ha hagut activitat al Congreso. Duran ha tret el cap per Sant Joan, en plena ressaca festiva per a molts, per a llençar el seu coet. Ha afirmat que està disposat i se sent “lleuger” per ser el cap de llista d’UDC ja sigui al Congreso o a Catalunya el 27S. Ja era hora que donés la cara públicament. Ha aprofitat per fer-ho aquests dies que s’estan repartint amb CDC la representativitat de CiU a Madrid. El grup que fins ara es deia Grup Parlamentari Català de CiU, ara serà de C i de U. 10 diputats representaran CDC i 6 UDC. Ho faran a través de dos subgrups i dos portaveus diferenciats, tot i que legalment només hi pot constar un (Duran), ja que no es pot trencar el grup parlamentari a menys que es vulgui anar al Grup Mixt.
A Catalunya, l’aritmètica del nostre Parlament ha quedat així: 36 CDC, 21 ERC, 19 PSC, 19 PP, 14 UDC, 13 ICV, 9 C’s, 3 CUP i 1NA. El bloc independentista sumaria 60 diputats (47 l’unionisme i 28 UDC+ICV, i el no assignat). Ens en falten 8 diputats, els 8 que proporcionalment tenia de més (per la seva petitesa en militància) Unió. I ja és hora de recuperar-los. Som ben a prop, cal posar d’ara en endavant tots els esforços en l’èxit de la manifestació de l’11S i en la suma de 68 diputats independentistes el 27S. No es pensin que la resta no es mobilitzaran: avui Xavier Garcia Albiol ha donat per vàlides les eleccions plebiscitàries proposant que els partits del ‘No’ concorrin amb un punt en comú clar defensant el ‘No’. És legítim i a nosaltres ens va bé. A l’altre bàndol, diguin el que diguin, saben que seran eleccions plebiscitàries sí o sí. Ara cal que no ho oblidem nosaltres amb discussions estranyes que ens distreuen dels dos objectius crucials que els acabo de comentar.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
