Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

“No volem una educació pública i de qualitat en català”

            Els dirigents del Partit Popular, que governen amb majoria absoluta, ho tenen ben clar. No volen perdre la mamella que suposa governar. I continuar governant, significa mantenir els vots […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 11/04/2014

            Els dirigents del Partit Popular, que governen amb majoria absoluta, ho tenen ben clar. No volen perdre la mamella que suposa governar. I continuar governant, significa mantenir els vots o augmentar-los. També saben que segles de persecució lingüística del català han quallat a part de la població, i, fins i tot, s’ha clavat a la mollera de la gent el fet que des del Principat ens volen conquerir, i per això ens imposen el nom de la llengua. Els dirigents del Partit Popular saben que podran continuar xuclant del poder, sempre que de tant en tant refresquin la memòria dels seus votants, explicant-los que ells són els seus defensors, perquè els emparen d’una possible invasió dels catalans, encara que sigui per qüestió de noms. És per això que no dubten a passar per ignorants i analfabets davant una minoria o majoria lletrada, mentre puguin continuar defensant les seves prebendes i privilegis. Han entès que viure una vida regalada i sense haver de suar gens, com va manar el Creador segons la Bíblia, paga la pena per molt que facin el ridícul culturalment parlant.
            Com així només parlen de l’escola pública com si fos un clos on es troben  els alumnes internats i condemnats a parlar en català? Per què només parlen d’immersió lingüística sense saber què és aquest tipus d’ensenyament? És molt senzill. Qui vulgui fer una prova de la falsedat d’aquests dirigents polítics, ho té molt fàcil. Que acudeixi a qualsevol escola, a qualsevol pati d’aquesta escola i escolti en quina llengua parlen els alumnes, especialment a Palma i a qualsevol poble turístic de les Illes. Se n’adonaran de quina és la immersió lingüística existent. El president, sense que li caigui la cara de vergonya, s’atreveix a dir en sessió parlamentària que “si volem una educació de qualitat, l’hem de fer entre tots, però l’educació de qualitat, pública i en català no és el nostre model”. Com s’atreveix a rebutjar una educació pública i de qualitat en la llengua pròpia del territori del qual ell és el president? Fa falta ser molt agosarat i tenir molt poc seny. Ho diu una persona que ha dedicat més de quaranta anys a la docència i que sap que sempre l’alumnat ha dominat millor la llengua castellana que la catalana.
            Com és possible que vulguin justificar el fet de voler disminuir l’ensenyament en català en els pocs àmbits on és majoritari amb l’excusa de fer ensenyament en anglès? Com poden improvisar un TIL una colla de persones que posen en marxa projectes educatius des de la visceralitat i la ideologia més retrògrada, en lloc de basar-los en estudis científics i lingüístics? Es miri per on es miri, el TIL és una aberració pedagògica que servirà per augmentar el fracàs escolar. Fracàs escolar que els serveix d’excusa i que repeteixen contínuament com un peix que es mossega la coa. Fracàs escolar que han volgut encolomar al fet de fer l’ensenyament en català, que no és el mateix que fer immersió lingüística. Tots recordam que les escoles públiques de més qualitat durant els anys 80 i 90 varen ser les que feien l’ensenyament en català. Recordem Mata de Jonc, es Rafal Vell, l’escola Annexa, etc. Igualment va passar amb els instituts on es feia alguna línia en català.
            Tenir en el partit responsables d’educació que no coneixen quines són les causes del fracàs escolar, demostra que la plantilla que forma aquest partit està compost per una fornada d’arribistes i de gent que cerca viure bé sense fotre’n ni brot. No saber que el fracàs escolar és produït per causes que provenen dels propis alumnes (problemes de visió, d’audició, dislèxies, hiperactivitat, manca de motivació,  altres problemes d’aprenentatge, etc.); que poden ser causes socials i econòmiques (el nivell d’estudis i la posició econòmica de les famílies és bàsica per a obtenir un bon rendiment acadèmic i poder continuar estudis superiors), en qualsevol cas, la incapacitat econòmica de la família és una de les causes principals de l’abandonament escolar; que també poden ser problemes originats pel mateix sistema educatiu (el fet que cada partit que governa vulgui fer la seva llei d’educació i el fet de relegar el professorat al darrer escaló i no valorar-lo com a responsable i element fonamental, que no principal que és l’alumne, fa que les taxes de fracàs escolar augmentin) i en darrer lloc,  que existeixen problemes puntuals, com pot ser el fet que un alumne pateixi assetjament escolar, o que la família pateixi alguna situació traumàtica, poden fer que el rendiment escolar disminueixi durant un període curt o llarg. No saber això és fer un ridícul espantós com a polític o com a persona que vol passar per experta en educació.
             El fet de l’ensenyament escolar en català, a Mallorca, només ha estat un signe d’èxit escolar. Que ho sàpiga el president i tota la colla de polítics que l’envolten. No fer l’educació en català fa desaparèixer la cohesió social i inicia un període de decadència d’aquesta societat.