Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

No val, no cal esperar

 Si la “igualtat i la “solidaritat” representa un tracte injust que ja esdevé crònic per alguna de les parts, no val… Si el “federalisme”, per ara i tant sempre hipotètic, […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 23/07/2015

 Si la “igualtat i la “solidaritat” representa un tracte injust que ja esdevé crònic per alguna de les parts, no val…

Si el “federalisme”, per ara i tant sempre hipotètic, no va precedit de la sobirania de totes les parts, no val…

Si el que es prefereix és poder parlar amb l'Estat sobre un moviment que s'ha produït a una part d'ell que reivindica una altra manera de ser tractat per seguir estant-hi, si més no a disgust, i això s'ha intentat pel dret i pel revés durant més de trenta anys i amb els diferents governs que hi ha hagut a Madrid, no cal esperar…

Si, abans que res, es vol el vist i plau de qui no vol ni sentir parlar ni de dret a decidir, de qualsevol moviment, expressió o demostració en aquest sentit, no cal esperar…

Qui està convençut de que el radical desviament de l'eix del catalanisme des del 2010 no ha estat la reacció de la gent lliurement, si no que ha estat la «malaltia» d'un boig indesitjable anomenat Artur Mas, que el que convé, pel be de la majoria dels espanyols, és inhabilitar-lo i fins i tot, tancar-lo a la presó…

Qui es capaç de creure's que l'escola catalana, i la seva immersió lingüística, ha servit i és font de «separatistes», en la seva expressió més fastigosa…

Qui ni s'imagina cap qüestió sobre el que està escrit, sobretot els que els va be així, trobarà totes les contradiccions i il·legalitats imaginables al «Junts pel si», i mai comprendrà que el que es pretenia, i es pretén, és poder comptar, a les urnes, els ciutadans que estan a favor de que Catalunya pugui accedir a ser un Estat, com qualsevol altre que tingui les característiques i capacitats per pretendre-ho, i no cal perdre temps en fer-li entendre que, amb aquest fet no es trenca res més del que ja està trencat, o pot ser mai ha estat enganxat i ningú s'ha preocupat d'arreglar que ho impedeix, ni que és la única sortida que ha deixat l'Estat, desprès de negar i prohibir aquest exercici democràtic en totes les seves manifestacions i intents en que se li ha demanat i s'ha pretès fer.