Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

No pregunteu per les fotos del rei

No penso dedicar gens d’espai a una reflexió sobre si m’agrada o no m’agrada que es cremin fotos del rei d’Espanya. Aquest no és el debat i, per tant, no […]

Roc Casagran
Roc Casagran 04/10/2007
No penso dedicar gens d’espai a una reflexió sobre si m’agrada o no m’agrada que es cremin fotos del rei d’Espanya. Aquest no és el debat i, per tant, no m’hi extendré. Fet aquest preàmbul, continuo.
 
En un país normal, quan es vol parlar d’un tema polític, es va al Parlament i es discuteix. I es procura arreglar-lo. (Sí, ara estic pensant quin deu ser aquest país “normal” i… És una manera de parlar, ja m’enteneu). Però en un país com el nostre, aquestes coses no passen. No passen mai. Hi ha un problema? Xssst… no destorbeu. “Oh, és que voldríem parlar-ne…”, “Què dius que què?”, “No, que ens agradaria comentar uns assumptes…”, “Pressumpte què?”, “Que si podem parlar d’una cosa que…”, “Què dius del Joan Brossa?”… i així podríem anar allargassant-ho fins a l’eternitat… “Què dius de Nip/tuck?”, “Res, res, no dic res…”, “El meu pes? I per què el vols saber, xafarder!?”. I anar fent.
 
En un país anormal, en canvi, tot funciona diferent. El problema hi és però ningú et fot putu cas. Remei? Fer-te veure, de la manera que sigui. Fer-te visible. I això només s’aconsegueix amb circ i polèmica. Per exemple, amb accions farandulesques o cremant fotocòpies de fotos del rei de la Cort (de porcs?). Aleshores sí, aleshores surts als mitjans de comunicació, i parlen de si la foto media això o allò, de si era en blanc i negre o a tot color, o de si estava del dret o del revés. Parlen de si els que l’han cremat anaven encaputxats o a cara descoberta, de si hi havia gaire gent mirant, de les reaccions del públic… Aleshores entrevisten els polítics i els pregunten què en pensen, i tots (em costa trobar excepcions clares, la veritat) diuen que “ells mai no ho farien”. I ja han caigut de quatre potes a la trampa-tramposa del sistema. Sabeu les gallines? Doncs el sistema és deu mil vegades més puta.
 
La trampa? Sí, sí, la trampa. No pregunteu per les fotos del rei! Pregunteu pel rei, caram! Ens assenyalen una muntanya i ens quedem mirant el dit. I en lloc de parlar de la muntanya, organitzem debats interminables sobre el dit. Quina importància té, el dit? Caaaaaap. Quina importància té que es cremin fotos? Caaaaap. L’important és la muntanya. Digue-li muntanya, digue-li monarquia. L’important és debatre si a partir d’ara preferiríem viure a la plana. Jo sí. S’hi està molt millor.