Dijous, 17 de juny de 2021 - Edició 1057
La República

No podem ser-ne els culpables

  Segons un article publicat a Nueva Tribuna, un informe de la OIT (Organització Internacional del Treball, de les Nacions Unides) manifesta que des de l'any 1995 al 2007, tot […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 15/10/2012

 

Segons un article publicat a Nueva Tribuna, un informe de la OIT (Organització Internacional del Treball, de les Nacions Unides) manifesta que des de l'any 1995 al 2007, tot i ser un període d'esplendor econòmic, a España la mitjana real de salaris va tenir un creixement nul, el que vol dir un decreixement que no s'ha arribat a recuperar mai. Això va ser possible per la política de moderació salarial signada pels sindicats amb la patronal. El que demostra que hem viscut per baix del que ens corresponia pel nostre treball amb molts anys de disminució de salari demostrada.

Aquesta realitat palpable s'ha fet veure com una millora general, quan ha estat la inserció ja normal de la dona al món laboral que, on abans entrava un salari, ara n'entressin dos.

Per aconseguir més beneficis en aquestes èpoques els bancs ens estimulaven al consum amb l'accés a un crèdit fàcil i a baix interès, amb el que hem arribat a ser un dels països del món amb més endeutament familiar.

La campanya escampada, a tort i a dret, pel govern responsabilitzant-nos amb “hem viscut per damunt de les nostres possibilitats” és per crear por per poder resignar-nos a assumir els nostres pecats i viure el que resta amb el càstig que ens apliqui el govern central, pel nostre be, de polítiques irracionals retallant els nostres drets socials, econòmics i polítics aconseguits al llarg de més de 35 anys amb sacrifici, suor i llàgrimes.

La recaptació fiscal a Espanya va pujant, però és a través d'un gran cost social i amb un fort gravamen al món laboral, mentre existeix una escandalosa bossa de frau fiscal, valorada en uns 80.000 MEUR anuals, dels quals més de la meitat provenen de les 35 empreses que formen l'IBEX, la referència de la Borsa espanyola.

Ens diuen que el nostre sistema social és molt car i no es pot mantenir, quan Espanya és dels països europeus amb una menor despesa social. A l'any 2005 gastava el 20,8% del PIB mentre que la Europa de llavors ho feia el 27,5%.

Per tot això, el món del treball no ha creat cap mena de crisi, ni ha despilfarrat el que no tenia. Ha estat el món, sobretot financer, qui l'ha creat i aquest, tenint el vertader poder utilitza el polític per aconseguir els seus dos objectius: Socialitzar les pèrdues, privatitzant els beneficis, és clar, i fer assumir la responsabilitat a qui l'ha fet engreixar.
 

Resumint, la part assalariada no pot ser mai responsable del que ara està patint en primera persona, i més que ningú. Sempre ha estat la perjudicada. També ho va ser amb el canvi a l'Euro, que li va reportar progressius i generals canvis a l'alça a l'hora de comprar.

Publicat al http://www.reusdigital.cat/