Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

No perdem el nord

Aquest escrit no caducarà després que a Espanya es decideixi si manen uns o altres, si governa la dreta o l’extremadreta, si el president espanyol es diu Zapatero o Rajoy […]

Roc Casagran
Roc Casagran 07/03/2008
Aquest escrit no caducarà després que a Espanya es decideixi si manen uns o altres, si governa la dreta o l’extremadreta, si el president espanyol es diu Zapatero o Rajoy (us heu fixat que els dos tenen un fonema al cognom que no tenim els catalans? us heu fixat amb quina insistència la Chacón no para de dir la maleïda frase?), si ens esperen quatre anys més de robatori o quatre anys més d’espoli.
 
No, l’article no caducarà perquè avui toca fer propaganda d’un disc que és més que un disc, d’un projecte que és més que un projecte, d’una lluita que és més que una lluita i que, malauradament, no finalitzarà tan aviat com a molts ens agradaria (seria tan bonic viure sense haver de barallar-nos per la normalitat; però va per llarg, la cosa…).
 
La cosa es diu país, i el país està fumut però amb ganes de no deixar-se esclafar del tot. Un crit des del fons d’un pou, un somriure en un enterrament, un escarabat de panxa enlaire que aconsegueix redreçar-se, una abraçada al mig d’una guerra, un oasi en ple desert, una flor en un camp de mines. Formes de revolta quan tot ens condueix al passotisme, maneres de fer saber que existim, malgrat tot, malgrat ells, malgrat zetes i jotes espanyoles.
 
Musiquetes per a la Bressola promet moltíssim, i més enllà de prometre és una aposta per la normalitat, que és, al capdavall, la nostra humil aspiració. És un disc pensat com a país. Un disc per no perdre el nord fet per gent de totes les contrades, amb cançons tradicionals de tots els racons, destinat a agradar al sud i al nord, a l’est i a l’oest, a mar i muntanya. El Roger Palà ho explica prou bé al seu bloc i fins i tot ens en deixa sentir una mostra, en aquest cas de la Troba Kung-Fú adaptant Muntanyes del Canigó.
 

Joan Miquel Oliver, Joan Reig, Gerard Jacquet, Miquel Gil, Marc Serrats, Feliu Ventura o Núria Lozano, tots aquests i molts altres són al disc. Tots aquests i molts altres donen suport a la Bressola. Tots aquests i molts altres creuen (creiem) en el país. Només així, amb molta fe i amb molta feina, aconseguirem que aquest text esdevingui caduc. De moment, però, la seva vigència és total. Ens cal no perdre el nord. Més que mai.