Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

No llegeixis això si ja és jornada de reflexió

No. No ho llegeixis. No ho facis perquè t'estaré demanant el vot. I demanar el vot només es pot fer durant quinze dies. Demanar-lo, si més no, explícitament perquè de […]

Claudi Bachs
Claudi Bachs 22/05/2015

No. No ho llegeixis. No ho facis perquè t'estaré demanant el vot. I demanar el vot només es pot fer durant quinze dies. Demanar-lo, si més no, explícitament perquè de fet -o així hauria de ser- el vot no caldria demanar-lo sinó guanyar-lo, guanyar-se'l, durant quatre anys, amb la feina feta.

La primera reflexió/pregunta que faig -que no justificació- és per què sóc a una llista electoral. Doncs si hi sóc, com independent, és perquè crec que la ciutadania ha d'implicar-se en la política i, sobre tot, si aquesta és política local. Els municipis són la base de tot. Són on la democràcia comença. Ningú s'imagina una democràcia que no es sustenti per la base i la base són els ajuntaments.
La segona reflexió/pregunta és, per què ha acceptat formar part de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a Viladecans. Doncs perquè després de tota una vida interessat però alhora allunyat de la política activa, de llegir i escoltar a molts, tot respectant les idees i ideologies de tothom -sempre i quan siguin realment democràtiques- s'ajusta molt a la meva visió de les coses i del que cal fer. Sóc català i independentista des de que tinc ús de raó; crec que la república és el sistema polític més just que s'ha inventat; i sóc el que la gent diu “ser d'esquerres”.
Sóc català perquè hi vaig néixer, encara que per ser-ne no cal haver nascut en aquesta terra. Hi tenim molts, milers d'exemples, de gent no nascuda a Catalunya que se sent -n'estic segur- tant catalana com jo. La gent de Súmate n'és un exemple ben visible i n'hi ha molts més: Liz Castro, Germà Capdevila, Matthew Tree, i un llarg etcètera. De fet, Catalunya, terra de pas, ha estat terra de grecs, romans, àrabs, jueus, i, en el seu bressol, va ser creada per “barbars” segons els romans.
Sóc independentista perquè sempre he cregut que un poble es mereix tenir un estat, i que aquest estat -ni millor ni pitjor que els altres del món– tingui veu pròpia en el concert internacional. Quan els demés estats acordin deixar de ser-ho, potser creuré en l'universalisme, però ara per ara això és utòpic. Malgrat ser independentista des de sempre no sóc dels que pensa que un nou-independentista que arriba a la seva convicció després d'haver estat simplement catalanista autonomista, o federalista, no pot ser tant independentista com ho sóc jo. Ben al contrari crec que aquestes persones han arribat a ser-ho a través d'una profunda reflexió, i això sempre és bo.
I sóc d'esquerres perquè crec en la justícia social. Sense justícia social no hi ha llibertat, i si no hi ha llibertat no hi ha ciutadans que puguin exercir com a tals. Quan dic justícia social em refereixo a igualtat d'oportunitats i accés al que és més bàsic: l'educació a la que ha de tenir accés tothom per a formar ciutadans lliures; la sanitat que no se li pot negar a ningú; els serveis socials per ajudar persones i families quan cal perquè cap persona i cap nen quedi exclòs de la societat; i la cultura, un bé preuat que és patrimoni de totes i tots sense excepció.
A un dels instituts on vaig estudiar hi havia un escut. La divisa d'aquell escut deia en llatí: Veritas Liberavit Vos. (la veritat -el coneixement- us fa lliures) Per això, coneixement i cultura són també l'aliment que les societats avançades necessiten per créixer i desenvolupar-se.
Com va dir en Toni Comín en una conferència a Viladecans- i demano perdó per no expressar-me tant bé com ell- , parlant precisament dels reptes socials, no serem independents el 27-S, ni quan votem una nova constitució, ni tant sols el dia que proclamem l'independència del nostre país. Ho serem quan siguem una nació d'homes i dones lliures. Ho serem quan siguem una societat sense desequilibris ni pobresa. Ho serem quan tots i cadascú de nosaltres serem ciutadans lliures. Però, perquè això passi, primer, hem de ser un estat independent.
Només per això ja n'hi hauria prou per demanar-vos el vot – si sou ciutadans de Viladecans- per Esquerra. Però n'hi ha més. Molt més. Primer la candidata a alcaldessa, la Bàrbara. Una dona preparada, amb empenta i amb un cap moblat com poques persones. L'equip al complet on no hi sobra ningú, des del president local fins l'última de les persones que, dia a dia, setmana a setmana, dediquen hores no remunerades i esforços a saber què necessita aquesta antiga vila, avui ja ciutat i a fer-ho possible fins i tot estant fora del consistori. I com no, el programa. Un programa ple d'idees i de projectes, sense paraules buides, Un programa social en tots els seus aspectes que no descuida cap detall, des de l'urbanisme a la seguretat, i incidint especialment en els aspectes socials dels ciutadans i ciutadanes de Viladecans. Des de les escoles, la sanitat i els serveis.
Hagués votat igual a Esquerra després de llegir el programa. El fet d'anar a la llista, com independent, és -a més d'accidental- un plus de responsabilitat. Responsabilitat que vaig acceptar.
Voteu país com vàreu votar el 9-N
Voteu República
Voteu justícia social
Voteu Esquerra 

Relacionats