Escòcia ha fet història aquest 18 de setembre de 2014. Ha exercit el dret a l’autodeterminació amb el vist-i-plau del govern estatal i ho ha fet de manera massiva. Un 84% dels electors registrats han assistit als col·legis electorals, gairebé la totalitat dels ciutadans han volgut votar i escollir el seu futur. Han triat quedar-se al Regne Unit per un ajustat 55% a 45%, són lliures de fer-ho. I la decisió dels escocesos demostra que tant els que han preferit un estat propi com els que han optat per romandre a la Unió tenen un punt en comú: tots han volgut decidir. Hi tenen tot el dret, per això la sobirania recau en el poble en una democràcia. Escòcia i el Regne Unit han mostrat al món amb orgull que són una democràcia fins les últimes conseqüències.
La nit maratoniana ha començat amb una enquesta a peu d’urna a les 11 hora britànica, que projectava la victòria del No per 54% a 46%. A dos quarts de dues, la petita circumscripció de Clackmannanshire era la primera a anunciar resultats definitius, que també donaven 8 punts d’avantatge pel No. Fins les quatre del matí només un 5% dels vots s’havien escrutat, que mantenien el mateix avantatge pel vot negatiu. Els resultats a Dundee apropaven el Sí al 49%, però una ràfega de circumscripcions escrutades en la següent mitja hora deixaven la diferència en 10 punts. Glasgow es decantava de manera més tímida del que s’esperava pel Sí, així que les aspiracions de Salmond estaven tocades de mort.
Com és normal en un país democràtic, els independentistes han encaixat el resultat però també Westminster, fins i tot una vegada han passat el tràngol, vol posar remei al problema que s’ha reflectit després d’haver fet parlar la nació del nord de l’illa. Després que Cameron hagi promès més autogovern, durant tota la nit s’han sentit veus de totes les sensibilitats polítiques demanant un canvi profund en les institucions de la Unió. Representants de partits polítics, periodistes i experts han apuntat a diverses idees, entre les quals la creació d’un parlament anglès, la constitució de la Federació Britànica o una important transferència de competènces a Escòcia.
Amb la reforma de l’estat liderat per David Cameron encara incerta, la nit electoral a Londres ha deixat clar que els independentistes escocesos no sortiran amb les mans buides de tot el procés secessionista fallit. Com a mínim, si Londres no vol sentir reivindicacions separatistes durant uns anys. Per sobre de tot, han pogut exercir el dret a l’autodeterminació. Com ha dit l’exdiputat laborista David Miliband: “Els escocesos ens han donat una lliçó de democràcia”.
Alex Salmond va dir que en cas de victòria del Better Together, el proper referèndum no es podria fer en menys de 18 anys. Tota una generació. Tota una eternitat. Fins llavors, els escocesos tenen a les mans evitar que la flama s’apagui com al Québec i no han d’oblidar la tasca dels qui han desafiat l’establishment britànic amb el crit independentista (en gaèlic, és clar) més tradicional: Alba gu bràth!
Catalunya ha de continuar el camí sola, i aquesta tarda accelerarà el pas.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
