Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

No hi ha ningú ?… Algú ?

Parlant de la manera més entenedora per a tothom, i sense carregar les tintes en altres consideracions, heus ací que España, per la seva estructura territorial i del seu finançament, […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 20/02/2018

Parlant de la manera més entenedora per a tothom, i sense carregar les tintes en altres consideracions, heus ací que España, per la seva estructura territorial i del seu finançament, no pot prescindir de Catalunya (ho acaba de confirmar, una vegada més, el Ministre d’Economia). Per altra banda, Catalunya, amb les eines de que disposa, s'entén democràtiques, no pot anar-se'n.

És allò que s’ha dit infinitat de vegades que ni Catalunya te la força per marxar ni España la te per sotmetre-la definitivament. Sembla, doncs, que les dues parts estan condemnades a restar juntes, o ajuntades, segons sigui el grau d’aparellament al que es pugui arribar, sempre respectant la diferència real de les dues parts.

No hi ha ningú que pugui fer entendre als dos que el millor seria asseure’s i parlar, negociant el millor pacte de convivència, sense que cap dels dos en surti tant i tant perjudicat ?. Per ara i tant, una de les parts sembla que ho intenta però l’altra, precisament la que te més poder i més força, està tancada en banda negant tota mena de diàleg, perquè aquest, diu, atempta a la «unidad» d’España.

Això no és si no una excusa perquè, si es volés de veritat, es podria passar als altres punts del cartipàs de possibles revisions de la relació, que potser convencerien a algú.

El problema més greu que arrossega l’Estat, sense voler solucionar-lo d’una vegada per totes… El gran repte que el priva d’un avanç real i consistent, interior i exteriorment, és l’encaix de la diferència de Catalunya dintre d’España. En te la responsabilitat, única i exclusivament, l’Estat, el govern i els polítics elegits a les urnes precisament per fer política i arreglar els descosits de la pell de brau que tots els espanyols comparteixen.

Cap dels partits que, fins ara, s’han anat repartint el govern s’han pres el tema com un verdader i greu problema, com tampoc ho faria el que sembla que podria agafar el relleu, aquest encara més radical en qüestions de diversitats i pluralitats.

Cap d’ells no arriben a veure res més del que tallant el cap a uns quants es pugui controlar i mantenir ben sotmès, negant i ignorant el que hi ha en realitat.

A les dues parts interessa posar-se d’acord, el que sigui. I a qui rebutja el gest algú li ha de fer entendre que no és mimar la porcellana que es te al prestatge perquè fa molt bonic i només cal anar-li espolsant la pols… És cuidar la gallina que pon els ous que falten perquè d’ells en depenem tots, també els convençuts de que aquí no hi ha res a parlar.

Relacionats