No és una prioritat

Em sembla clar que per als partits catalans la independència no és una prioritat. I ho dic per a tots, inclosos els que es proclamen independentistes de tota la vida.
Presentar-se a unes eleccions generals és anar a perdre i fer-ho per separat és anar a perdre per més.
Ningú no surt indemne d'una contesa electoral. La necessitat de marcar perfil propi, d'atraure els votants i de diferenciar-se provoca, sovint, desqualificacions dels adversaris i fan créixer ferides que separen a partits que comparteixen els seu desig de la independència.
Les eleccions proporcionen als partits una mena de joc al qual són addictes. És el joc de saber com vaig, com estic situat, com milloro la meva posició respecte a la resta. Quan no tenen eleccions tiren d'enquestes i de valoracions perquè necessiten saber a cada moment si guanyen o perden el favor de l'electorat.
Deu ser per això que és tan difícil fer una llista única.
Crec que a unes eleccions generals els partits catalans haurien d'anar-hi junts i això sí que seria un pas cap a la independència i un missatge clar a Madrid, a Europa i al món.
Quan el poble català va aprovar en referèndum el nou estatut que després seria tan vergonyosament retallat ja es va perdre la primera ocasió de fer-ho. Recordo haver-li proposat personalment a l'honorable conseller Joan Saura. Ell em va explicar les dificultats que hi hauria per a confegir una llista única. Li vaig comentar que partits molt diversos poden fer un tros de camí junts i la defensa de l'estatut era un camí consensuat pel Parlament i referendat pel poble de Catalunya. Li vaig donar més detalls com el de fer les llistes omplint l'ordre dels llocs de manera proporcional al resultat obtingut per cada formació a les darreres eleccions generals. No vaig tenir èxit.
Quantes eleccions no hem tingut des d'aquelles? Això em fa pensar que pels partits la independencia no és una prioritat i és només un ingredient de la samfaina de propostes que presenten.