- Publicitat -
N'hem parlat molt de les conseqüències dels atemptats a Paris, i més que n'haurem de parlar perquè per desgràcia sembla que no serà un fet puntual fet per un sonat sinó que darrera hi ha un grup terrorista organitzat (amb molts sonats certament) però que té una estratègia molt definida per crear por a Europa i que anirà a més. I ara és quan s'obren dos debats importants, d'aquells que a ningú agrada fer, d'aquells que fan de malament quedar a l'hora de pronunciar-se però que no es poden dilatar més en el temps.
En primer lloc cal tenir clar que la guerra no ens agrada. Ho sabem. I també que per haver arribat a la situació actual a Siria i l'Iraq alguna responsabilitat tenim els europeus i americans per haver fet alguna guerra que no havíem de fer, per haver-la fet malament, per haver acceptat algun patrocini de qui no hauríem d'haver-lo acceptat o per vendre armes a canvi de diners a qui no hauríem de vendre'n. I assumit el 'mea culpa', que crec que és de sentit comú, també és evident que alguna cosa s'hi ha de fer contra Estat Islàmic, no es pot permetre que vagi a més. De fet, els molts innocents que vivien allà i ara intenten buscar refugi a Europa és el que ens demanen. Pau a casa seva perquè hi puguin tornar. I és evident que la sang porta a més sang però també que la pau no la aconseguirem dialogant amb segons quins grups fanàtics. Per tant, no sé si França ho planteja amb més o menys encert, però alguna cosa s'hi ha de fer. Caldrà escoltar als estrategues però també ser conscients que cal prendre decisions tenint clar que cap solució a Síria a curt i mitjà termini no ens agradarà. Vull dir que no podem anar allà amb lliris a la mà i esperar que demà tinguin instaurada una democràcia Suïssa. Per desgràcia no és tan fàcil.
I a casa nostra s'obre un altre debat. L'etern debat però ara amb més intensitat que mai. Llibertat o seguretat? I, sobretot, és incompatible una cosa amb l'altre? Renunciar a certes llibertats ens farà estar més segurs? És molt difícil de trobar la línia vermella entre una posició i l'altre perquè és molt estreta. L'Estat d'excepció que ha decretat Hollande a França pot fer que les forces de seguretat -ho vam veure abans d'ahir a la nit- siguin més eficaces en defensar la nostra seguretat i en poder actuar contra presumptes criminals. Però també fa més fràgils drets fonamentals com la presumpció d'innocència o el dret a manifestació.
No és bo que fem aquests debats en calent ni en un moment de màxima sensibilitat. Tampoc que ens deixem guiar per consignes i lemes que sonen molt bé però no necessàriament pràctics. Però cal que en parlem, que debatem i arribem a consensos perquè aquest debat que s'ha obert a França malauradament massa ràpid, algun dia l'haurem de fer nosaltres i més val que per aleshores tinguem alguna idea clara de què cal fer. Nosaltres a aquest programa amb diferents convidats i en els propers dies contribuirem al debat sense oblidar mai que la millor defensa i prevenció és la cohesió social i la educació. Tots els oients esteu convidats a participar mitjançant les xarxes socials. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
