Temps era temps quan, a finals dels anys 50, el franquisme va constatar la seva incapacitat per redreçar l’economia espanyola, algú va demanar un estudi a l’FMI per saber quines directrius caldria seguir en el futur. Tots plegats (ministres, funcionaris i assessors de diversa mena i condició) estaven convençuts que molts mesos després arribaria un informe de milers de fulls que ocuparia moltes caixes de grans dimensions. En canvi, segons s’ha dit en diverses ocasions, poques setmanes després va arribar un breu estudi de poques pàgines. La conclusió d’aquest treball era tan curta com contundent: calia construir una autopista que resseguís l’arc mediterrani des de València fins a la frontera francesa.
Mig segle més tard, aquesta també hauria de ser l’aposta espanyola pel que fa a un tren de mercaderies d’ample de via europeu. Dissortadament, en canvi, aquests darrers dies estem assistint a una polèmica sobre la possibilitat que els eurodiputats socialistes que formen part de la Comissió de Transport del Parlament Europeu acabin per no votar de forma explícita a favor de l’opció mediterrània en la construcció de la gran línia de ferrocarril que ha d’unir Hamburg amb Algesires.
Per aquesta raó (i atès que el Govern i el Congrés espanyols es van pronunciar a favor de l’opció del corredor mediterrani), reclamem als socialistes espanyols que reiterin públicament el seu compromís amb l’anomenat “corredor mediterrani”. De fet, malauradament, tots plegats sabem perfectament que els compromisos (fins i tot quan són reiterats) del PSOE serveixen de ben poc; però també és veritat que mai no acabem de perdre l’esperança que posar-los en evidència una i altra vegada acabi per obrir els ulls dels seus votants catalans.
Si, finalment, els socialistes i els populars bloquegen el corredor mediterrani, constatarem que –un cop més– l’Estat espanyol juga en contra dels interessos dels ciutadans dels Països Catalans per raons exclusivament polítiques. En efecte, des d’una perspectiva econòmica, sembla poc lògic fer passar el tren de mercaderies pel mig dels Pirineus, molt més car i molt més lent. I tampoc sembla gaire convenient marginar del traçat d’aquesta línia les zones de l’Estat espanyol amb unes economies més internacionalitzades, com són les de Catalunya i el País Valencià.
Per tot plegat, instem els eurodiputats del PSOE que es comprometin públicament a votar a favor del corredor mediterrani en la Comissió de Transports del Parlament Europeu. I, en cas contrari, tenim l’esperança que tots els ciutadans catalans que van votar la llista del PSOE optin, en el futur, per altres opcions polítiques que defensin, de forma més adequada i explícita, els interessos de la nostra societat i de la nostra economia.
D’altra banda, a nosaltres ens correspon la tasca d’intentar ajudar els nostres compatriotes a fer aquest pas tan decisiu per a la llibertat i la prosperitat del nostre país i per al benestar de tots aquells que hi vivim. Aquest pas és transcendental. I està al nostre abast.
