Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Navarro i la llamborda d’Underwood

|

- Publicitat -
En la sèrie House of Cards, el seu protagonista, un Frank J. Underwood interpretat magistralment per Kevin Spacey, empetiteix el mateix Maquiavel amb les seves enrevessades maniobres polítiques. Encara més. No es tracta tant de conspiracions de despatx com d’artificis en què la claveguera s’esdevé l’autopista que porta als seus objectius polítics de la manera més directa. Ho fa sense recances ni moralitat: si cal, amb el crim, i si pot, amb les seves pròpies mans. I en les digressions del guió, el protagonista s’adreça al públic amb un bon repertori de cinisme.

 

En un del capítols de la primera temporada, per assolir una millor influència entre aquells que el poden catapultar vers un millor posicionament polític, no dubta a fer servir el sindicat de mestres com a boc expiatori. Com a artífex d’una reforma educativa obertament inútil i estúpida, provoca una dura vaga del sindicat de professors. Des d’un escàs càlcul inicial de danys, la protesta de treballadors és a punt de frustrar la seva maniobra i ambicions polítiques. En uh moment crític, quan tot sembla perdut, una llamborda llençada des del carrer trenca la finestra de casa seva. La manipulació dels mitjans acaba de fer la resta. Underwood fa servir la pedra és feta servir per desacreditar la protesta (s’atribueix a un mestre descontent sense cap prova) i portar-se per endavant el president del sindical, antic aliat polític del protagonista. Al final, en una escena inquietant, se’ns evidencia que la llamborda és una de les maniobres desesperades d’un hipòcrita i malèfic personatge interpretat magistralment per Spacey.

 

L’estranya agressió a Pere Navarro sembla disposar d’uns ingredients similars a la sèrie creada per Beau Willimon. Un episodi sense aclarir, una absència de testimonis, una situació política convulsa, un polític aïllat i en crisi, i una voluntat explícita de desacreditar una causa justa i pacífica. Pot ser que les coses hagin estat com afirma Navarro, tanmateix, l’absència de detalls resulta molt sospitós. Evidentment l’antic alcalde de Terrassa (afortunadament) no és cap personatge malèfic a l’alçada del d’Underwood, tanmateix, hi ha una gran preocupació en el costat fosc de la política contra un independentisme que té la iniciativa política i s’ha guanyat el prestigi social per les seves formes. Podria ser que l’autora fos una dona pertorbada, podria ser que fos una dona emprenyada pel capteniment polític de Navarro, podria ser que fos tal qual diu el dirigent socialista. Tanmateix, sobre el que no hi ha cap dubte és que hi ha una aspiració clara (i interessada i avalada per aquells que minimitzen la catalanofòbia desinhibida arreu de la geografia espanyola) a exercir de la llamborda d’Underwood. El problema és que la realitat és més prosaica que la ficció, i que els unionistes tenen una cosa bona i que celebro. Que com jo, de petits, eren addictes a les històries de Mortadel·lo i Filemó.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut