Entremig de tota la premsa d’ahir he trobat un parell de perles que demostren fins a quin grau tenim polítics botiflers dins de la Generalitat. El primer és el mateix president Montilla, que emulant un dels discursos més memorables del monarca espanyol, s’atrevia a afirmar que el català viu sense conflictes amb el castellà (o espanyol… que això encara no ho hem resolt).
Crec que Montilla encara no és conscient que la cultura convidada a Frankfurt és la catalana, i que aquesta va una mica més enllà de la ronda de dalt. De fet, quan fa aquesta afirmació tan categòrica, em pregunto què deuen pensar els habitants del País Valencià, que reben amenaces i agressions constantment pel simple fet de voler parlar la seva llengua. Sense tanta agressivitat, però amb el mateix nivell de repressió hi trobem les Illes Balears. O a la Franja de Ponent, on tot i ser la segona llengua de l’Aragó, encara no existeix a nivell guvernamental mentres la població porta esperant fa lustres la tan esperada Llei de Llengües. I això gràcies al seu colega de partit i president de l’Aragó, Marcelino Iglesias, que precisament és de la Franja, i parla el català correctament. Assegura doncs Montilla que el català conviu sense conflictes amb el castellà a Calaceit o Vallderoures? I ja no parlem de llocs com Andorra, la Catalunya Nord o l’Alguer… Però sobretot, no miressim pas -ni de reüll- la bonica vila de Cornellà, d’on Montilla n’era l’alcalde. Allà tampoc hi ha cap conflicte?
L’altre gran botifler és Joan Saura, que condemna -referint-se a ETA- que es busqui un preu polític amb la violència. Senyor Saura… i a casa seva, a Catalunya, que n’hi ha de violència? I serveix d’alguna cosa que no n’hi hagi? Ens vol fer creure que el govern espanyol tracta millor a les comunitats que volen independitzar-se de manera pacífica i legal? Que jo sàpiga, la no-violència no ha impedit que se’ns hagin ‘cepillat’ l’Estatut de dalt a baix. Amb el consentiment del seu partit, clar!
Lamento moltíssim la feina d’aquests polítics que s’esforcen tant en generar grans titulars, però que no saben anar més enllà de la problemàtica real. No adonar-se, al bell mig de la inaguració de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana n’és la convidada d’honor, que aquesta arriba més enllà del Principat, ho trobo lamentable. Però que a sobre sigui el propi president de la Generalitat de Catalunya, ja ho trobo del tot inadmissible. Vergonyòs fins i tot… I que per l’altre cantó, Mr Saura es dediqui a criticar tant els damés, i que no sàpiga valorar i potenciar les coses bones de casa seva, també és bastant trist. Perquè ja ho sabem que això de posar bombes i matar persones per aconseguir un guany polític és molt lleig. Però molt més lleig és formar part de la més pacífica i legal de les societats, i que de cap de les maneres serveixi per res a l’hora d’aconseguir algun guany polític. Potser ell té alguna proposta millor… sinó, que calli. Botiflers, més que botiflers!
