Tot polític que aspira a assumir el govern d’una ciutat ha de tenir ben clar quin és el seu projecte polític: quins són els seus referents, quin és el seu model de ciutat. Aquest fet, que en principi sembla obvi, passa a un segon terme durant la campanya electoral, on el missatge que arriba a la ciutadania és la d’un paquet de mesures. Pocs polítics fan l’esforç de fer propostes globals, de conjunt de ciutat, i ideològiques encara menys.
A la darrera campanya de les municipals hi ha hagut moments en que ha costat identificar els projectes d’alguns diferents partits, i posant per cas la campanya de CiU, no em va quedar clar si les propostes de X.Trias eren les d’una formació de dretes, de centre o progressista.
Si CiU va governar a Catalunya a partir del restabliment de la democràcia, es podria dir que el model de ciutat del PSC per Barcelona prové del tradofranquisme. Pel que respecta a la política urbanística, els personatges centrals de la concepció i gestió del que es coneix com a “model Barcelona”, ja treballaven a posicions estratègiques de l’Ajuntament, com el mateix Pasqual Maragall. Durant els períodes d’E.Massó (successor polític de Porcioles entre 1957-73) i S.Humbert (1976-79), es va revisar el Pla Comarcal del 1953, redactar el Pla General Metropolità i la Carta Municipal (aprovada al 2007), i crear l’Àrea Metropolitana.
Algunes de les estratègies actuals com les requalificacions i adquisicions de sòl per fer possible una nova imatge de la ciutat, encarregant grans projectes a reconegudes figures internacionals, comencen amb S.Humbert, que va donar pas un important procés de desamortització de sòl industrial.
El proper 16 de juny, Jordi Hereu (PSC) serà molt probablement investit alcalde de la ciutat de Barcelona com a llista més votada segons indica el reglament. No serà el primer cop que el PSC “col·loca” els seus alcaldes, tot va començar amb N.Serra, el seguí J.Clos i J.Hereu, que tindrà el mèrit de ser de nou alcalde sense ser escollit pels electors.
Amb aquest panorama, es d’agrair que un polític que aspira a encapçalar un govern municipal reflexioni sobre el resultat negatiu obtingut per la formació que representa. I que ho faci en clau de programa polític i de model de ciutat, en uns moments en que la ciutadania dubta dels partits i de la seva funció. Es d’agrair que Jordi Portabella parli de la ciutat i de la seva gent i no de quotes de poder.
Si ERC es manté ferma en la seva decisió d’anar a la oposició, el bipartit PSC-ICV governarà amb 18 regidors quatre per sota de la majoria absoluta. La majoria absoluta que va arribar a tenir el PSC a l’Ajuntament de Barcelona queda enrere, la pèrdua continua de regidors a les dues darreres legislatures evidencien el cansament del seu projecte polític.
