Nova polèmica escampada per tots els vents. Una noia d’uns 6 anys ha pogut tornar a l’escola Annexa-Joan Puigvert després que la Generalitat hagi tornat a fer ús de la seva incompetència. Els fets tothom ja els coneix; però vull incidir en els detalls. La Generalitat esgrimeix que per sobre de tot hi ha el dret a l’escolarització i que, aplicant aquesta premisa, s’havia de deixar de banda la polèmica del mocador, acceptar la nena a l’escola i passar pàgina. No hauria de ser així, perquè la mateixa sentència és tan o més vàlida si s’aplica en sentit contrari: la Generalitat hauria d’haver-li dit al pare que l’escolarització de la nena està per sobre de tot i que, per tant, havia d’acceptar el codi intern (ètic) del centre, i treure-li el mocador abans d’entrar a classe. Un petit i minúscul detall que, sens dubte, regira la història (o els fets).
Però qui trobo decepcionant és el Departament d’Esenyament de la Generalitat, que segurament no ha pensat el què deia, tot i que deia el què pensava. Sí, és veritat que no hi ha una llei (que tampoc cal!, tanta mania que tenen a legislar…) que reguli l’ús del mocador als centres (per això hi ha els codis interns o de conducta), però acaba d’obrir l’oportunitat perquè s’en vagin a fer punyetes tots els codis que reforcen la nostra convivència social. Ara ningú podrà queixar-se si veu entrar nens a les escoles amb gorres, piercings, disfressats, despullats o fent la vertical. Clar que sí, doncs el què importa ara no és com s’eduquen, sino que aprenguin. La Generalitat ens acaba d’ensenyar que els codis de conducta i ètica no son res més que paper mullat. I tot per un mocador, oi?
Bona nit.
