Penso que el disc de Manel és tan bo i sorprenent que fins i tot els periodistes dels mitjans habituals del país amb grans dosis d’autoodi disfressats de moderns intel·lectuals universalites “cool”, n’han parlat. I tot el que dic i diré fins que acabi no és tan referent als Manel, els quals ja em van sorprendre fa un any quan van actuar al Sona 9, sinó pels inombrables elogis pel seu primer disc que apareixen en mitjans els quals, habitualment, bandegen i obvien la realitat musical del país. Aquest fenomen me’n recorda a dos altres: un, el descobriment dels Antònia Font per part dels mitjans refractaris vers la música feta en català. Dos, la notícia de “rabiosa actualitat” apareguda a l’Avui i a TV3 (teòrics mitjans afins a la cultura nacional) fa uns dies sobre la teòrica aparició de Hip Hop català un any (sinó més temps)
Aquest país sembla ser així:o lapides o elogies grotescament els artistes sense cap tipus de mesura. I molt d’això sgueix tenint a veure amb el qüestionat criteri dels creadors d’opinió independentment de la qualitat dels músics.
