La pobresa i la vulnerabilitat que afecta a gran part de la població dels països del Sud està molt relacionada amb la manca d’oportunitats i capacitats de les seves poblacions en els àmbits econòmic, social i cultural. Això representa per a moltes persones la impossibilitat d’accedir a una alimentació adequada, a l’educació, a la salut, a l’aigua, a la terra, a la informació, a espais de participació política, al treball i també al crèdit.
Existeixen grans limitacions pel que fa a l’accés als mitjans financers i als coneixements tècnics i de gestió que impedeixen a gran part de la població mundial millorar les capacitats de generació d’ingressos, fet que està directament relacionat amb que es garanteixin els seus drets socials bàsics. En aquest context, la vulnerabilitat de la dona és encara més palesa: només el 10% del diner que circula en el món, l’1% de la terra cultivada o el 2% dels crèdits agrícoles pertany a les dones. Malgrat això, les dones, principalment en el països en vies de desenvolupament, són les responsables de l’alimentació i la salut familiar.
Concretament, les condicions d’accés als sistemes de finançament existents en la majoria de països en vies de desenvolupament impossibiliten l’obtenció de crèdits a gran part de la població, impedint, d’aquesta manera trencar el cercle viciós de la pobresa. La manca de garanties, o les condicions creditícies amb elevats tipus d’interès i comissions, impedeixen accedir als inputs necessaris pel cultiu de la terra (aigua, llavors, fertilitzants, eines, terra…) o al capital mínim inicial per a la creació de microempreses que permetin aflorar una economia informal i generar ocupació.
La lluita contra la vulnerabilitat econòmica i social de les poblacions dels països del Sud requereix d’una aposta pel desenvolupament, l’estabilitat i l’enfortiment de les capacitats locals, sumant esforços que permetin millorar l’accés a sistemes de finançament per part de la població més vulnerable, millorar l’entorn i les capacitats de les microempreses, afavorint, en tot moment, la participació de la dona en tots els àmbits de l’activitat econòmica, més enllà de l’àmbit informal i contrarestant així el fenomen de la feminització de la pobresa.
La Cooperació Catalana treballa perquè la població activa d’aquests països tingui accés als crèdits, als coneixements i les tècniques adaptades a l’entorn, raó per la qual s’estableixen els microcrèdits com un dels instruments més ultilitzats de la cooperació econòmica i financera. És per això que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ve treballant amb la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya des de maig de 2006 per a la constitució d’una cartera de microcrèdits per a projectes de caire econòmic i productiu adreçats als col•lectius més vulnerables dels països empobrits, especialment les dones.
És sobradament conegut que la Fundació Caixa Catalunya ha estat una entitat pionera a Catalunya i a l’Estat Espanyol en l’atorgament de microcrèdits tant per a l’autoocupació de col•lectius exclosos del mercat financer aquí al nostre país, com en el suport a entitats microfinanceres de països del Sud. Però no son tant coneguts els resultats obtinguts a través dels microcrèdits en països com Moçambic, Senegal, Marroc i Palestina, donant suport a diverses institucions microfinanceres i beneficiant unes 2.000 famílies per any.
És sabut que l’economia mundial pateix una important recessió des de fa més d’un any, i aquest fet provoca l’augment de persones que viu en la pobresa. La FAO anuncia que més de mil milions de persones passen fam al món. Per això, ara més que mai, s’han de mantenir els compromisos de cooperació al desenvolupament. I ara més que mai, són necessàries iniciatives com els programes de microcrèdits, en tant que es situen en la primera línea de foc en la lluita contra la pobresa.
