Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

M’han creat un problema

|

- Publicitat -

  

Fa un temps, parlant amb un amic del País Valencià, vam arribar a un punt quasi d’enfrontament -evitat per mi- a l’assegurar-me que podia provar què l’idioma que parlàvem els dos era el valencià. Ara, em diu una parenta de la Franja de Ponent que, a partir d’ara, tot i parlar igual, ella parla en “aragonès oriental” i jo en català.

Publicitat

No és la primera vegada que em refereixo al tracte de la nostra llengua a fora del que és estrictament Catalunya, i més concretament a la Franja de Ponent, on s’hi parla majoritàriament, prop d’un 90% de la població, encara que habitualment no s’hi escriu.

Aquesta, fins a cert punt, incongruència va estar bastant contemplada i respectada per l’anterior president d’Aragó, el socialista Marcel·lí Iglesias però ara, amb el govern popular torna a la palestra i s’accentúa fins el punt en que la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, catalana de naixement, ha presentat un esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. Aquesta persona està dient què la parla que passa de pares a fills algú l’està imposant ?.

Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”. Que ha de promoure i recuperar si allí és així com parlen a casa i al carrer ?.

L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d’Aragó qui decideixi les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Vol dir que no vol enredar la troca i crear un problema on no n’hi ha cap ni un ?.

Des del PP és menysprea, una vegada més, la llengua catalana i la creuada va avançant. Va iniciar-se amb Zaplana al País Valencià, ha seguit amb Bauzà a les Illes i, a cops de colze, trabanquetes i prohibicions va fent-se camí, no pel seu respecte i convenciment, si no emprant la força de l’imperi dominant. Està ben clar que el que es vol és trencar la unitat de la llengua. A falta d’un projecte clar i aglutinador dels diferents sentiments i llengües, el més fàcil és intentar esquarterar una llengua què els fa nosa a la seva uniformitat imposada en front de la riquesa que és la diversitat existent.

Què passaria si es fes el mateix amb el castellà a cada república de l’amèrica llatina, on podria fer-se amb més raó per haver tot un oceà pel mig ?. O, més encara, si a Andalusia a partir d’ara s’en digués “andalús”, a Cantàbria “càntabre”, a Extremadura “extremeny”, a… ?.

Aquestes barbaritats, que van contra natura i la evidència científica, es produeixen tan per l’acció nostra què, de tan absurd, ni hi volem respondre com caldria, com pels que volen vendre un anticatalanisme que sempre és rendible a les urnes, i va molt més més enllà de la sempre acceptable intenció i desig d’identificar la manera de parlar amb el propi territori.

Publicat http://www.reusdirecte.cat/

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut