Solucions per augmentar els ingressos de l’estat en moments de gran dèficit públic i de necessitat de recursos com l’actual: legalitzar les drogues i la prostitució, i fer que les activitats derivades d’aquests negocis paguin impostos com tothom (IVA, seguretat social, societats, etc). Fer això implicaria també haver dedicar menys recursos a perseguir delictes relacionats amb les drogues i la prostitució, és a dir, menys despesa pública. Per cert, no és només una qüestió de diners. Anem a pams.
Si vols comprar drogues, pots comprar drogues. Et costarà més o menys en funció del tipus de drogues, del teu entorn social i dels llocs que “freqüentis”, però les podràs aconseguir. Ara, com no són legals, les hauràs de comprar en el “mercat negre”, un mercat no regulat, amb majors costos de transacció, sense seguretat jurídica (ni física) ni garanties sanitàries sobre el producte. La droga t’arribarà a través de mitjans il•lícits, i pel camí s’hauran comès moltes més il•legalitats. Per tant, des d’un punt de vista d’eficiència cal evitar l’existència d’aquest mercat il•legal, que té uns grans costos en termes de delinqüència, violència i marginalitat, entre altres costos socials. No és només un tema ideològic (que també), és un tema econòmic. Becker, Murphy i Grossman demostren com posar impostos a les drogues pot implicar menor producció i majors preus (i per tant menor consum). El funcionament seria com l’impost sobre el tabac, que l’any 2008 va suposar 9.266€ milions d’ingressos a l’estat espanyol (algú sap o pot calcular l’impacte econòmic de legalitzar les drogues a Espanta?). Igualment el Professor Miron (acostuma a tenir una visió llibertària molt interessant) proposa la legalització de les drogues amb les dades de que així el govern americà es podria estalviar $44.000 milions que actualment es gasta en perseguir les drogues i ingressar $33.000 milions en impostos. Dóna altres arguments de pes, com la comparació amb altres mercats il•legals (comparant el mercat de l’alcohol durant la Prohibició amb l’actualitat, o el mercat del joc, amb les diferents implicacions quan aquest es fa de forma il•legal o legal). També cita, i això és rellevant, la responsabilitat i la llibertat individual. No es pot obviar però veus en contra, com la pròpia ONU, que afirma que la legalització de les drogues no soluciona el crim organitzat, tot i que reconeix que les drogues mouen $320.000 milions i costen la mort de 200.000 persones cada any, i que l’estratègia actual de persecució de les drogues no funciona. Amb tot reconec que tinc alguns dubtes, en especial sobre si la legalizatció hauria de ser de totes les drogues o només de les toves (a priori sembla més eficient que sigui de totes per erradicar tot el mercat negre i delinqüència relacionada amb les drogues, però podria tenir uns costos socials alts si es facilita l’accés a segons quines drogues); i de com hauria de ser la regulació per evitar que la legalització no comporti més consum o facilitat d’accés pels menors (legalitzar no hauria de voler dir que es pugui comprar a qualsevol lloc, sinó només en determinats llocs i en determinades condicions).
El tema de la prostitució és més delicat. La prostitució, i en especial la prostitució femenina en entorns alegals i clandestins, té molt d’explotació i de violació dels drets humans. Per això les persones a l’entorn del món de la prostitució (relacionat moltes vegades amb drogues, immigració il•legal i explotació) es beneficiaria de majors grau de regulació que haurien d’implicar major transparència i menors abusos. La no regulació porta a l’explotació i, com s’ha vist darrerament, a la corrupció. La persecució porta a major graus de clandestinitat i, per tant, més marginalitat. I la regulació (i la veritat és que no sé com s’hauria de fer això) hauria de portar, almenys, a evitar tota la marginalitat i explotació que es deriva de la prostitució. En sentit contrari, el congrés espanyol va aprovar fa poc no regular ni abolir la prostitució. Té sentit negar la realitat i fer com si aquest submón no existís? I des del punt de vista econòmic, un estudi estima que amb la legalització de la prostitució el govern recaptaria 2.800€ milions per IVA i 1.124€ milions per la Seguretat Social (tenint en compte que s’hi dediquen unes 400.000 persones a tot Espanya).
Apart de generar ingressos per l’estat (i menys despesa pública), part dels ingressos derivats de les dues activitats es podrien revertir, justament, a evitar-les o atenuar els seus efectes: en el cas de les drogues, a fer més labors d’informació i prevenció entre els joves i a programes de desintoxicació; i en el cas de la prostitució, a programes per facilitar que les persones que s’hi dediquen puguin trobar altres feines i puguin sortir d’aquest món, creant també cases d’acollida.
Per mi no és una qüestió de si s’ha de fer o no, sinó de com s’ha de fer, per així acabar (o acotar) tota la delinqüència que es deriva de les drogues i la prostitució. La raó principal no és una qüestió econòmica, però també. Ah, i si ets dels que penses que les drogues i la prostitució són activitats moralment reprovables que cal penalitzar, una raó de més: castiguem-los, i que paguin impostos.
