Josep Maria Casasús http://www.upf.edu/decom/es/directori/casasus.html en el diari Ara, ha triat una peça de Joan Portals i Presas 1. Article: http://www.ara.cat/premium/Mes-patriotisme-menys-personalisme_0_1279672028.html 2. Escriptor: file:///C:/Users/Usuario/Downloads/113752-141658-1-PB.pdf i http://www.ateneubcn.org/agenda/joan-portals-i-presas-viure-i-escriure i https://www.youtube.com/watch?v=NbhwcMPtu1Q
Suposo que J.M. Casasús ha pres el text de La Costa de Llevant, 30-4-1910, pàgina 3 (Havia posat enllaç, però posa sessió caducada, així que heu de fer la recerca a Trencadis -fonts locals digitalitzats Diputació-) com a exemple de com l'egoisme partidista ja afeblia moviments reivindicatius integradors com Solidaritat Catalana. Així mateix, em sembla que volia fer un connexió entre el passat i el present, on sembla que aquest egoisme partidista afebleix la independència.
Joan Portals, parla de personalismes, de catalanistes. De que ara, en la seva època, havia catalanistes, regionalistes, nacionalistes, autonomistes, descentralistes. Personalismes, diu, més que a la diversitat d'idees.
Després, diu que aquests grups, un vol esforços que es limiten a Catalunya. L'altre, que aconsella catalanitza a la resta d'Espanya. I el de més enllà, que propugna un ideal iberista.
També parla dels arbitraris, futuristes, imperialistes.
La seva conclusió es refereix al Catalanisme: La unió és la força i la vida i, la disgregació, la feblesa i descomposició. I el seu exemple, la Solidaritat Catalana.
Com a historiador, he fet els treballs La Unió Republicana
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=es&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=UNIO%20REPUBLICANA&indexSearch=MA_
i Nacionalisme i Republicanisme http://www.editorialsunya.com/bonastre2c.html .
Vaig escriure sobre els centres republicans, catalanistes i nacionalistes. M'explicaré ràpidament, els centres catalanistes són els primers amb els centres republicans democràtics federals. El que succeeix, és que amb la creació d'Unió Republicana, es creen altres, i en el temps de Solidaritat Catalana, dintre d'Unió Republicana, Lerroux fa la divisió per Solidaritat i fa la ruptura i crea el Partit Republicà Radical. Així, els catalanistes que en alguns pobles eren els primers, van veure com també havia una certa ruptura i la creació de regionalistes, republicans federals, republicans de la unió, etc. I com uns i altres prenen diferents posicions vers Solidaritat. Els centres catalanistes i republicans de la unió son majoritàriament solidaris. Els centres republicans federals són autonomistes. Tots els republicans creuen en un ideal iberista. Els regionalistes, volien catalanitza la resta d'Espanya. Els catalanistes, majoritàriament de la Unió Catalanista, es limiten a Catalunya, així com els republicans nacionalistes nascuts entre catalanistes i republicans amb la creació del Centre Nacionalista Republicà i l'expansió a la comarca del Maresme.
Respecte a la conclusió, de que la unió és la força i la vida i, la disgregació, la feblesa i descomposició; aniria en compte, perquè els partidaris de la unitat d'Espanya, fan servir els mateixos arguments. Certament, tota unitat facilita i, tota disgregació descomposa.
Pel que fa als personalismes com a causa del fracàs de Solidaritat; no sé si dir que el personalisme de Lerroux, o la guerra bruta del govern d'Espanya i la creació del Partit Republicà Radical, són el meu parer, el fi de Unió Republicana i de Solidaritat Catalana, així mateix per la influència de Lerroux en el Partit Democràtic Republicà Federal. També recordar les divergències entre el Regionalisme i el Republicanisme.
Per acabar, els personalismes en l'actualitat, entre Mas ( C i U) i Junqueras (ERC) perjudiquen el camí cap a la independència?
Alguns em poden dir partidista, encara que no sóc de cap partit, encara que és cert, que tinc una ideologia republicana nacionalista.
Si no vaig errat, C i U, en 2011, no es posiciona per la independència. El seu programa és el dret a decidir i el pacte fiscal i s'absté de votar independència en el Parlament de Catalunya.
El seu programa electoral de 2012, és http://www.ciu.cat/media/76990.pdf Catalunya 2020.
En la pàgina 13, paràgraf sisè, parla d'un nou camí que requerirà un lideratge fort, en el qual s'haurà de tenir confiança en la persona que l'ha d'encapçalar i, que aquesta tindrà visió de país, consens i generositat.
També en les infraestructures d'estat, parla de sobirania fiscal, d'hisenda pròpia.
Podria dir més, però em sembla que el dit, ja ho diu tot i els que estan atents i no dormits, veuran la realitat i que sembla que alguns volen Catalunya 2020 no sé com, vull dir, si serà una Catalunya autonòmica, però pobre econòmicament i culturalment o, serà una Catalunya independent prospera econòmicament i culturalment.
Ara està en les mans d'alguns pocs decidir-ho. Demà igual està en les mans dels que s'han mobilitzat per la independència nacional, o igual tot està mort.
