Matar la societat civil

És una llei històrica que quan un règim inicia el procés de declivi final, mostra sempre el seu rostre més cruent i repressor. Això tant serveix per a l’Alemanya nazi, la Síria d’al-Àssad o l’Espanya franquista, que amb el dictador mig agonitzant encara va executar sentències de mort. I ara que el règim monàrquic sorgit de la Tercera Restauració borbònica ha començat a trontollar seriosament, tornem a veure el costat més fosc i violent de l’estat espanyol. Una repressió que sempre sol iniciar-se coartant la llibertat d’expressió. La detenció a Madrid i l’ingrés a la presó sense fiança de dos pobres titellaires s’ha d’entendre en aquest context.
L’ incident de les titelles i la impugnació de la conselleria d’Exteriors de la Generalitat pel TC han fet que passessin més desapercebudes unes altres accions de la Fiscalia, menys mediàtiques però tant o més preocupants, encaminades a soscavar els fonaments de l’estat de dret i atacar el procés sobiranista català en la seves baules més febles. És a dir, intentant destruir les entitats independentistes amb més poder de mobilització i atemorir a la nostra societat civil.
Així, aquests darrers dies, la dita Audiencia Nacional, versió remasteritzada del sinistre Tribunal de Orden Público feixista, ha ordenat investigar per sedició tant l’ANC, com l’Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
I, al mateix temps, també es vol enjudiciar per injúries a la Corona i ofenses i ultratges a Espanya, a les dotze entitats –entre les quals hi ha algunes de les organitzacions patriòtiques més deganes i combatives del país com Catalunya Acció, Sobirania i Progrés, la PDD i el CADCI- que van signar el manifest “Per la xiulada a l’himne espanyol i a Felipe de Borbón” abans de la darrera final de la copa del rei, que sempre serà recordada com a mostra de l’immens rebuig que produeix el nou Borbó a la immensa majoria de catalans i bascos. En aquest darrer cas el fet és encara molt més greu perquè el fiscal apunta directament contra un sol home, Santiago Espot, només pel fet d’haver escrit aquest manifest. En la banda més alta de les penes, Espot podria ser sentenciat a més de tres anys de presó només per pensar i escriure. Aquesta és la llei i la democràcia del regne d’Espanya. Talment sembla com si des de la publicació del “Manifest Comunista” que un manifest polític no havia sigut tan perseguit a l’estat espanyol…
L’infortuni ha volgut que l’ofensiva del govern i espanyol i les seves clavegueres contra la societat civil catalana (l’autèntica, no aquella colla d’energúmens i reaccionaris que es fan dir SCC) i les entitats cíviques que la representen, hagi coincidit amb la tràgica mort de Muriel Casals. Amb perspectiva històrica es veurà que ella va ser clau en mols aspectes del procés sobiranista perquè sense l’exitosa manifestació del 10-J de 2010 contra la sentència de l’Estatut, convocada per Òmnium, probablement  el guió del camí de Catalunya cap a la seva llibertat hagués estat ben diferent.
I per què aquesta ofensiva total i a mata-degolla contra aquestes entitats? La resposta és ben senzilla: la impotència dels poders fàctics de l’estat. Els sicaris del règim ha vist fracassar tots els seus intents de bastir una oposició civil al sobiranisme. Porten milers i milers d’euros enterrats en associacions que amb prou feines han aconseguit arrossegar uns pocs centenars de persones: Moviment cívic d’Espanya i catalans, Somatemps, Empresaris de Catalunya, etc. I la que ha tingut més recorregut mediàtic, SCC, és una ombra esquifida al costat de l’ANC i Òmnium. Com que no han pogut imposar-se per les bones ara volen destruir-nos per les males.