Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

Massa per no odiar el moment

 Davant de ja més del bilió d’euros de dèficit públic que España ha acumulat -per cert, que s’ha anat incrementant els darrers quatre anys i que la major part correspon […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 25/06/2016

 Davant de ja més del bilió d’euros de dèficit públic que España ha acumulat -per cert, que s’ha anat incrementant els darrers quatre anys i que la major part correspon a l’Administració Central de l’Estat- i de les noves retallades a fer anunciades per Brussel·les amb el fi d’acostar-nos a les xifres que marca la U.E. (que això també hauria de ser digne d’estudi i anàlisi per part de tots), el com i que es farà al respecte és el que hauria d’haver estat l’eix central i màxima prioritat de tots els mítings, rodes de premsa, declaracions, etc., per part de tots els partits en la reiterativa nova campanya electoral que ens ha tingut a tots ben avorrits, i a la vegada prou emprenyats.

Els votants, tots, ja tenim prou penitència en tornar a fer uns deures que ja varem fer quan tocava, el desembre, i que els resultats sembla ser que s’han perdut i els hem de repetir, com per tenir que aguantar el martelleig per tv, ràdio, premsa, el que, per dignitat, no hauríem ni d’anar a sentir ningú, i molt menys a aplaudir i victorejar. Com també els hauria de caure la cara de vergonya per, podent-ho estalviar, gastar-se el que no tenim per altres partides molt més útils i necessàries, intentant convèncer a algú de la profunditat dels seus arguments demanant el nostre vot, i que, en aquest cas més que mai, només servirà per omplir-nos les bústies amb una correspondència que, en la majoria dels casos, anirà a la paperera, senzillament, perquè amb el que ens puguin dir i prometre ja sabem desprès que hi passa.

Per acabar d’adobar la fòbia al que vivim, tenim que veure com un dels partits que demana aquest vot i que ens omple aquestes bústies ens ha portat a una situació laboral i social límit en la que ningú hi pot estar content, que va renunciar a intentar formar govern quan les eleccions li van donar el major nombre de vots, encara que insuficients per a governar -si més no, com ho havia fet la passada legislatura- obligant-lo a cercar parella de ball entre els que abans, amb la majoria absoluta, havia rebutjat i menyspreat, i, a més a més, el més important de tot, un partit que no te cap escrúpol en servir-se del més abominable joc brut en contra de qui li fa nosa, i que fa anys que està esquitxat, cada dia amb un nou capítol, per la més fastigosa corrupció (que vol dir, entre d’altres coses, haver jugat amb el que hem de pagar entre tots) quasi be sistemàticament… i tenim que olorar que, molt possiblement, hi haurà tanta gent que això li semblarà el més normal que seguirà sent el més votat.  

Relacionats