Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

Mas posa a ERC la independència en safata

Artur Mas ha apropat com mai avui Catalunya a la independència. Ha posat sobre la taula un full de ruta per arribar a la plena sobirania en un termini de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 25/11/2014

Artur Mas ha apropat com mai avui Catalunya a la independència. Ha posat sobre la taula un full de ruta per arribar a la plena sobirania en un termini de 18 mesos i ha exposat l'eina per executar aquest pla: unes eleccions anticipades amb una candidatura que fusioni partits i societat civil independentista en un tot, recollint l'esperit del 9N. La condició: que la resta de partits no el deixin sol, perquè si no la societat civil quedarà també dividida i la candidatura no assoliria una majoria absoluta. Estaríem en el mateix punt d'ara, i seria impossible distingir nítidament si la ciutadania vol executar el full de ruta cap a la indepdència o no.

En resum: si com a mínim Esquerra no compra la idea de Mas i decideix anar per separat als comicis deixant CiU sola, Mas no farà ús de l'eina que només ell té a les mans. Es limitarà a allargar la legislatura fins el 2016 com sigui, cosa que podria suposar una baixada del soufflé independentista per tota una generació. I la CUP? I d'altres elements independentistes? Del discurs del president es desprèn que tot i ser molt positiu pel procés aglutinar tot l'independentisme per una vegada a la vida, podria acceptar comicis amb més d'una candidatura sobiranista però “una d'elles ha de ser prou àmplia per poder obtenir la majoria absoluta” i així donar vigor i estabilitat a la recta final del procés. Més clar impossible: la pilota és a la teulada d'ERC. Una suma amb els republicans, a més, podria suposar un efecte dominó. Tenen la responsabilitat, com tots els qui s'anomenen independentistes també la tenen, perquè com més adhesions hi hagi, més garanties d'èxit hi haurà. La fórmula de voler la independència però quedar-se a l'oposició s'ha acabat. Tothom s'ha d'arromangar.

Però… Per què la resta de formacions haurien d'acceptar la proposta? En primer lloc, perquè el full de ruta de Mas és prou nítid: la candidatura guanyadora tindria una data de caducitat a 18 mesos vista. I els únics objectius a l'hora de governar serien: comunicar a Espanya i al món que Catalunya vol ser independent, acabar de preparar les estructures d'estat, posar les bases de la Constitució catalana, i convocar un referèndum ja d'independència al cap d'un any i mig per deixar al poble l'última paraula abans del pas final. El mateix dia, es farien també eleccions constituents per, tot i que no ho ha dit, se suposa proclamar la plena sobirania. Cal tenir en compte que les plebiscitàries que Mas podria convocar imminenentment només serien perquè el poble ordenés enfilar sense retorn a la independència, però com és lògic ja havent desconnectat de Madrid s'ha d'acabar fent un referèndum d'autodeterminació. En cas contrari, no hi haurà reconeixement internacional.

En segon lloc, l'independentisme s'hauria de veure temptat d'apuntar-se a la idea de Mas precisament perquè no ve de cap partit, sinó del president que, a més ha afirmat avui que no és condició indispensable que ell encapçali la llista. “Puc ser el primer o l'últim”, ha dit. A més, una candidatura amb “polítics, societat civil, experts i professionals”, com ha dit, faria que sigles desapareguessin -cosa que ja en si mateixa pot atreure el votant- i que les ideologies quedessin molt diluïdes. El Molt Honorable ha dit que tots els integrants de la llista s'haurien de comprometre a no presentar-se a les eleccions posteriors i que al cap d'un any i mig, els partits ja podrien tornar a anar per lliure. Com si d'un parèntesi es tractés, tot l'independentisme faria un esforç de fer pinya i aparcar tota la resta durant 18 mesos, aconseguirien l'objectiu, i després cadascú contnuaria el seu camí.

Mas amb la seva compareixença no ha assegurat el full de ruta, més aviat ha passat la patata calenta. Tampoc no ha concretat la data, sinó que també ho ha deixat a l'aire a l'espera de resposta. Ara bé, l'auditori on el president ha parlat, amb 3.000 assistents i clams independentistes abundants, ha presenciat un fet inèdit: un polític intentant dissoldre l'entramat de partits de manera temporal per fer pinya i aconseguir un objectiu inassolible cadascú remant per la seva banda. Quin serà l'èxit de la proposta? És molt aviat per dir-ho, però la solució recorda a la complexitat de la data i pregunta per la consulta. En aquell cas, els anhels i responsabilitat de molts van propiciar l'acord. Tot i que ara hi ha d'haver necessàriament baixes i alguna alta, per què ha de ser diferent?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Relacionats