“From forth the fatal loins of these two foes,
A pair of star-cross'd lovers take their life”
Hi ha un terme anglès que, des que el vaig llegir per primer cop al magnífic llibre “L'Amant perillosa” de Murakami, em va fascinar.
Aquest terme és “Star-Crossed lovers”, terme que defineix a aquelles parelles que, per molt que ho desitgin, per molt amor que es tinguin, el destí impedeix de forma roí que puguin acabar menjant perdius feliçment.
Mas i Junqueres, doncs, em semblen uns moderns Romeu i Julieta (arquetips d'amants desgraciats), dos amants de dos mons molt diferents. El seu amor els porta a acostar-se, a trencar amb els convencionalismes preexistents, amb les disputes històriques que separen les seves famílies.
Però la vida no és sempre dolça ni senzilla, i el context és capaç d'acabar amb les millors de les històries i amb la majoria dels somnis de primavera.
I és que CIU i ERC són com els Montagú i els Capulets, dos famílies històricament enfrontades i enemistades, amb tantes batalles passades que resulta difícil albirar una reconciliació, l'enterrament de les desconfiances i les velles armes.
I això fa que Mas i Junqueres acabin essent com el saxo alt i el tenor de la perfecte composició de Duke Ellington “The Star-Crossed Lovers”. Dos instruments tant semblants i tant diferents alhora que van entrecreuant-se, convergent a moments i allunyant-se ràpidament, dos amants capaços d'estar en perfecte sintonia a l'inici d'una reunió i allunyar-se de forma insalvable després de conversar amb els seus assessors de confiança.
Shakespeare tenia la mala costum de maltractar als seus personatges, d'actuar tal Déu rancorós (d'altres en dirien realista). Però, per sort, aquest cop som nosaltres els que escrivim la història del nostre país, és el nostre deure no ser una societat de Montegús i Capulets.
Tenim a les nostres mans la possibilitat de modelar el nostre destí. Des de quan els catalans ens hem deixat sotmetre? Ens sotmetrem aquest cop al partidisme? Ens sotmetrem a les disputes infantiloides d'uns partits incapaços d'entendre que el que està en joc no és el seu lideratge sinó un projecte col·lectiu d'increïble transcendència?
No som amants nascuts sota la llum d'una estrella desafortunada, som ciutadans que exigim que els nostres representants públics representin els nostres interessos i aquests, any rere any, s'han demostrat gens partidistes. Reclamem que, per un cop, s'apartin les velles disputes i es treballi de forma conjunta, sigui amb la formula que sigui, per a un bé comú.
I com que és això el que reclamem, els ciutadans som els primers que hem de ser exemplars, els primers que hem de deixar de pensar en sigles, que hem d'abandonar la dinàmica de partits.
Romeu i Julieta van morir, i aquest vessament de sang va unir dos famílies molt dispars. Esperem que aquest cop no s'hagin de sacrificar els amants per a la reconciliació.
