Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

Mas i Junqueras: la pel•lícula

Quan tot semblava perdut, es va fer la llum. Artur Mas i Oriol Junqueras, després de setmanes de desencontres, van arribar a un acord in extremis pel que fa l’avançament […]

Josep Maria Vall
Josep Maria Vall 23/01/2015

Quan tot semblava perdut, es va fer la llum. Artur Mas i Oriol Junqueras, després de setmanes de desencontres, van arribar a un acord in extremis pel que fa l’avançament electoral i la manera com els partits es presentarien a les eleccions. No cal dir que la presència en la decisiva reunió de Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep M. Vila d’Abadal, també va ajudar a encendre la fumata blanca.
A Madrid ja es donava per fet que els mateixos sobiranistes rebentaríem la unitat i el desànim regnava entre les files independentistes. I a sobre ja era vox populi que Mas i Junqueras no s’aguanten! Tot semblava que anés de mal borràs però a l’últim instant es va salvar. Què va possibilitar-ho? Diversos factors evidentment, però un de decisiu va ser la pròpia desconfiança entre ambdós dirigents. Ho il·lustraré amb un exemple de filmoteca: els dirigents del procés protagonitzen una buddy movie on la realitat supera la ficció.
Es coneix per buddy movies (pel·lícules de col·legues) un subgènere cinematogràfic a cavall entre el thriller de suspens i la comèdia d’acció, en el que generalment dos personatges antagònics, que comencen no suportant-se, acaben per aparcar les seves diferències en pro d’assolir els objectius de la seva missió. Malgrat les dissensions inicials, la dificultat dels perills i dels grans reptes que tenen plantejats, fa que a mesura que evoluciona la pel·lícula, l’amistat vagi forjant-se entre ells fins al punt del clímax final, on cadascú arrisca la vida per salvar l’altre en una adrenolítica catarsi caracterològica. Exemples destacats d’aquest gènere són: Límit 48 hores (Nick Nolte i Eddie Murphy), El principiant (Clint Eastwood i Charlie Sheen) o Arma Letal (Mel Gibson i Danny Glover).
Doncs si analitzem detingudament l’anomenat “procés” hi veurem tots aquests elements. Hi ha hagut acció, suspens i comèdia (potser massa i tot) mentre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició desconfiaven mútuament l’un de l’altre. És ben probable que, en un escenari polític distint, ambdues personalitats serien enemics mortals. És més, ara que vénen les municipals segur que encara veurem més batusses i picabaralles entre ells dos!
Però res d’això ens ha d’inquietar perquè és l’evolució natural de la trama. Si ho sabem mirar bé encara ens semblarà divertida l’escenificació. Tothom sap què s’hi juga amb la seva interpretació i ells dos més que ningú. Ni un ni l’altre volen fallar al seu poble ni passar a la Història per haver estat un obstacle per a la independència de la seva nació.
Per tant, Mas i Junqueras, homes de caràcter i intel·ligència prominent, saben que la magnitud de la missió els reclama els sacrificis més grans. Hem d’entendre que en aquesta pel•lícula no es tracta de detenir un grup de mafiosos, resoldre un segrest o de neutralitzar un escamot terrorista. El guió parla d’alliberar un país! L’hora és greu i gloriosa. I senten l’alè del públic al clatell. Espectadors actius que volen que la peli acabi bé, com tota bona buddy movie.
Així que preparem-nos còmodament per patir, riure, emprenyar-nos i gaudir amb Mas i Junqueras, actors protagonistes de la inoblidable pel·lícula de les nostres vides. El desenllaç el proper 27 de setembre.

Relacionats