Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

M’apassiona Badalona

Em desespera la meva ciutat i m’apassiona. Em desesperen els que no la respecten ni en pedra ni en persona. M’apassionen els que s’hi apassionen, els que la viuen, els […]

Miquel Estruch
Miquel Estruch 30/04/2009
Em desespera la meva ciutat i m’apassiona. Em desesperen els que no la respecten ni en pedra ni en persona. M’apassionen els que s’hi apassionen, els que la viuen, els que la volen millor i la treballen.

Em desesperen les actituds de menyspreu, el rebuig als diferents i la manca de civisme. M’apassionen els que regalen il•lusions, afecte i benvinguda. Els que donen la mà i els nous que venen i s’esforcen amb un somriure d’esperança als llavis.

Em desespera la supèrbia dels que, creient-se colonitzadors, obliden que un dia també van emigrants. M’apassiona la senzillesa del que volen aprendre a conviure i créixer en la integració.

M’apassiona Badalona i em desespera.

M’apassiona la feina ben feta de les entitats vives i em desesperen les zones mortes on la desestructuració es font de rebuig.

Em desespera la gent que fa de la política un fangar d’ambicions. M’apassionen els que no tenen por d’enfangar-se les mans per construir futurs dignes.

M’apassiona la meva ciutat i m’enamora quan vol ser ciutat riallera a ran de mar, a redós de  la muntanya. Perquè és una ciutat que, quan vol, sap mullar-se i fer olor de romaní. M’apassiona la gent que se l’estima i que creu fermament que Badalona som Tots i Totes . Els dono les gràcies per fer-me sentir orgullós i enamorat de la meva ciutat, la nostra, la vostra, la de tothom.

Els dono les gràcies per fer-me creure que potser un dia Badalona deixarà de desesperar-me.