Diversos tertulians de programes de ràdio i televisió han comentat recentment que Duran i Lleida no plega, sinó que està maniobrant. Alguns també d’això en diuen reflexionar. De fet, una cosa molt curiosa és que Duran i Lleida sempre s'ha mogut entre els cenacles del poder, tot i no ser massa popular i anar, teòricament, a remolc, d'altres personatges polítics, de molt més pes polític com Jordi Pujol o Artur Mas .
Una altra qüestió molt curiosa és que malgrat que Duran- potser no tant Unió -es consideren democratacristians o socialcristians, al meu entendre, Duran sempre ha estat un conservador, a voltes neoconservador, força clàssic . Ja veurem que passarà de cara al futur, però no hi ha dubte que haurem d’anar molt en compte, perquè encara patirem moltes mortificacions; és a dir, molts pals a les rodes en contra de la consulta del 9-N. Caldrà fer un esforç suplementari cívic per fer front a una mena “d’entente monàrquica espanyola” entre Duran, el PSC-PSOE i el PP, la qual ens voldrà imposar, peti qui peti, una tercera via rància i eixorca . Tal com diu la lletra dels Segadors : “Ara és l’hora d’estar alerta per quan vingui un altre juny”
