Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

Maneres de ser

A Catalunya la cosa va de debò. La renovació dels partits i de les opcions polítiques està sent més que profunda, tant que dels partits “de tota la vida”, només […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 24/08/2016

A Catalunya la cosa va de debò. La renovació dels partits i de les opcions polítiques està sent més que profunda, tant que dels partits “de tota la vida”, només queda ERC amb prou força. També és cert que en tot aquest batibull regenerador la dreta clàssica catalana -que encara hi és- ha perdut el seu estendard, una pèrdua massa sensible i valuosa donat que no ha sorgit cap força ni grup per a seguir acollint-la, si més no des d’aquell «catalanisme» més pur. Tot queda en el que el PDC mantingui de CDC.

Per altra banda, des del punt de vista de país ara tot sembla més clar, més coherent. Els partits que es preuen de catalans o son sobiranistes o no son. Per les versions d’arrel autonomista, pels que encara creuen que hi alguna cosa a parlar, pels del “peix al cove”, ja n’hi ha d’altres i més val no barrejar conceptes ni marejar el votant.

Tot això que tenim. Ja hem aconseguit avançar molt més del que s’està demostrant que pot avançar l’immobilisme a España, on un invent dit “Ciudadanos” demostra més cintura, potser massa hi tot, que els grans partits d’allí, els dos també “de tota la vida”.

Certament, aquesta espècie de camaleó polític a l’hora de presentar-se per a ser votat és capaç de programar que mai farà president el Sr.Rajoy ni reforçarà les opcions del PP, desprès mantenir el discurs d’aquesta línia mestra categòricament fins una nit d’aquest mes d’agost i a l’aixecar-se al matí següent entaular-se en converses per a tot el contrari, inclús passant per damunt d’una de les seves darreres condicions sine cua non, la de no voler saber res de cap imputat, ignorant que el PP, també com a partit, ho està d’imputat. Finalment, el partit que va aparèixer a escena per regenerar la política a España serà capaç de servir de crossa per a seguir al govern el partit més impresentable, de salvar-lo de la irresponsabilitat i de la ineptitud i, a damunt, aquest serà qui es penjarà el medallot d’haver-ho aconseguit. Tot per un plat de llenties, com va dir aquell.

Son maneres de ser que, agradi o no, en situacions similars son ben diferents i això queda ben palès en qualsevol situació que es presenta. Aquí, pot ser poc a poc però ens procurem aclarir. Allí, pel contrari, sembla que, amb el pretexte cabdal de la uniformitat disfressada de unitat, no interessi gens furgar, netejar, buscar altres maneres d’entesa quan aquesta queda bloquejada, i aquesta postura, anquilosada, rovellada, caduca, prepotent, incapaç de comptar amb amics o companys en moments de necessitat, és la més votada a España. Algú s’ho hauria de fer mirar, no ?.

Relacionats