Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Maleïdes cúpules

Fa poc, en una conversa amb una amiga, li vaig exposar la tesi que el procés d'ERCCiU és una farsa per fer-nos perdre el temps. Ella raonablementem va contestar que […]

David Olmedo i Hubach
David Olmedo i Hubach 13/01/2015

Fa poc, en una conversa amb una amiga, li vaig exposar la tesi que el procés d'ERCCiU és una farsa per fer-nos perdre el temps. Ella raonablementem va contestar que si fos així l'ANC ja ho hauria denunciat. Li vaig replicar que l'Assemblea no feia res al respecte perquè la seva cúpula estava precisament controlada per aquests partits, els quals hi havien destinat alguns dels seus homes i dones de confiança. L'ANC era una arma massa poderosa per deixar-la sense supervisió. 

Abans de continuar deixeu-me fer un avís, a fi i efecte que ningú que no toqui s'ofengui: la meva crítica va destinada a la cúpula de l'Assemblea, i no a l'organització en si. Com a exmembre de l'ANC valoro molt la tasca que fa de cara a la conscienciació ciutadana; en especial, destacaria la feina de les assemblees territorials que han arribat a barris i persones de difícil accés pels partits. No obstant això, estic disconforme amb algunes de les decisions a nivell nacional, preses pel seu Secretariat Nacional, que no s'entenen si és que no són decisions literalment polititzades, és a dir, influïdes de sota mà per la classe política autonomista que dirigeix el país. 

Sense anar méslluny, trobo escandalosa la situació actual de poca pressió sobre el President Mas per a què convoqui eleccions. Mas ha incomplert el programa electoral de 2012 on hi duia el compromís de fer estructures d'Estat i una consulta. Allò mínim que li hauríem de reclamar són eleccions anticipades, per no dir la dimissió… En aquest panorama, la cúpula de l'Assemblea ha omès cap forta pressió sobre el president, i ha pres l'actitud habitual de proteccionisme a CiU que es resumeix en la famosa frase #TotsambelPresident. Sé de bona mà, a través de coordinadors i membres de base, que moltes assemblees locals i comarcals de la meva regió gironina van fer reunions extraordinàries després del 9N i s'hi va acordar d'exigir eleccions el més ràpid possible. Entenc que aquests acords el Secretariat Nacional se'ls ha passat pel folre. 

Per tot plegat, i per fer una mica de memòria col·lectiva, deixeu-me també recordar-vos tres casos que recolzen els meus plantejaments: 

1) A les eleccions de2012 l'Assemblea, després de la històrica manifestació de l'11S12,va proposar 3 punts per a què els partits els incorporessin als programes electorals. Així mateix, va afegir que només recomanaria el vot a aquells que els incloguessin. CiU no ho va fer. Conseqüentment, l'ANC no va fer cap recomanació de vot.

2) Si repasseu un xic l'hemeroteca recent llegireu que l'any passat a les eleccions europees també es va començar demanant als partits una candidatura unitària per representar Catalunya a la UE. Quan ERC i CiU van rebutjar l'opció, el Secretariat Nacional se'n va retreure com qui res. Per ells els polítics sempre tenen raó, no sia que els aixequem massa la veu, ni els exigim de complir promeses. 

3) La darrera gran contradicció que ha passat un xic desapercebuda, car som propicis a no llegir la lletra menuda, és l'afer de la campanya “Signa unvot”. La idea de la campanya era molt bona i va sortir de les bases de l'Assemblea, però el Secretariat Nacional va malmetre-la i la va deixar caducar a posta per no pressionar els partits que lideren el procés. “Signa un vot” era l'ús del dret a petició, on els ciutadans demanaven al Parlament de Catalunya dues coses amb terminis: fer una consulta no més tard del 31 de maig de 2014, o bé Declarar la Independència com a molt tard l'11 de setembre de 2014.El simple fet de fer aquesta proposta posava en evidència el calendari oficial de Govern i aliats. Un cop més l'Assemblea va moure dates a gust dels polítics, i va passar a dir que com a molt tard la Independència s'havia de fer el 23 d'abril de 2015, en comptes de l'11 de setembre de 2014. La conya de tot plegat és que la campanya continuava vigent al carrer recollint signatures, mentre la gent signava paperetes amb terminis caducats sense ni adonar-se'n. Al cap i a la fi, tan li fa, també ens van explicar que nosaltres, igual que els Països Bàltics, seríem independents un any després de la cadena humana de 2013, i que aquella era la darrera gran mobilització popular. A l'any següent es van inventar una altra distracció. I qui dia passa any empeny…

Amb tot, deixeu-me posar una nota positiva final: en breu hi haurà eleccions al Secretariat Nacional de l'ANC, i és a mans de tots que s'escullin nous líders honestos que no depenguin dels partits polítics, i que quan calgui utilitzin l'organització per fer pressió als dirigents. De fet, toca un canvi forçat, on les Forcadells ja s'han guanyat a pols d'estar a les llistes del president, ja que per estatuts interns els han caducat els càrrecs assemblearis. 

La meva dona, la qual em repassa els escrits abans de publicar, m'ha avisat que no publiqués aquest article perquè pot desmotivar el personal. Jo li he insistit en allò que dic sempre: si no desemmascarem aquells que des de dins ens dinamiten no serem un poble lliure. El principal escull de la Independència de Catalunya no està a Espanya sinó a Catalunya. …