Dissabte, 25 de setembre de 2021 - Edició 1157
La República

M’agrada Convergència

Estic molt gratament sorprès. Un cop El Periódico ha publicat l’enquesta on per primera vegada després de la transició ERC guanyaria les eleccions, el discurs de Convergència m’ha agradat molt. […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 12/06/2013

Estic molt gratament sorprès. Un cop El Periódico ha publicat l’enquesta on per primera vegada després de la transició ERC guanyaria les eleccions, el discurs de Convergència m’ha agradat molt.

La por que molts catalans tenim (la mateixa que ens va fer canviar a última hora el nostre vot de CiU cap a ERC) és l’històric acolloniment de CiU: un neguit de no saber fins a quin punt arribaran fins al final o no o si es deixaran comprar amb facilitat.

La meva primera reacció al veure l’enquesta va ser, immediatament, la de pensar: ‘ai, ai, ara ja sí que es faran enrere’. Com era d’esperar el líder d’Unió va tornar a tirar aigua al vi fent unes declaracions afirmant que sense el PSC iICV s’hauria d’abandonar el projecte del dret a decidir. Però els convergents no. No i no!

El discurs oficial ha estat que ‘el dret a decidir guanya i s’amplia’. Bravo, sí senyor. Això és el que el poble vol. Cert és que des del Govern aquesta ha de ser la reacció però, ull!, també ha estat la del partit.

Les declaracions que he escoltat de Francesc Homs, Josep Rull o altres convergens que tinc al facebook, regidors i militants, han estat, més que partidistes, declaracions de voluntat sobiranista: per primera vegada he vist gent independentista convençuda a Convergència que, tot i que la seva formació perdi escons, celebren que el total d’escons sigui més sobiranista. He vist una clara intenció de fer aquest país lliure i de la necessitat que ho puguem fer independentment de quines siguin les sigles que portin la batuta.

La ciutadania porta anys reclamant-ho, amb gran esforç i dedicació. Sembla ser que el missatge ja comença a calar a la classe política.

Si les coses segueixen mal dades amb el Govern espanyol, s’aproxima la més que possible fractura entre Convergència i Unió i una aliança d’Esquerra amb Convergència. Veurem que passa abans amb les europees. Seria arriscat per ERC, que ho té fácil deixant que CiU es cremi al govern, però seria un gest de país. El mateix Junqueras així ho afirmava: ‘quan els diputats catalans s’unien a Brussel·les per defensar els seus interessos tenien molta més força, hi havia una voluntat d’un país’.

De fet, un símptoma d’això ja va ser a la mateixa nit electoral passada, quan TV3 anunciava que finalment Esquerra passava al PSC. Just en aquell moment hi havia connexió en directe a la seu de CiU. L’esclat i l’alegria que es va desfermar entre els militants semblava talment com si l’escó l’hagués guanyat CiU, i no pas ERC. Tota una declaració inconscient d’intencions.

Va… que ho tenim a tocar…


GS / www.gerardsese.cat / @gerardsese /