Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’últim Dia de la Hispanitat festiu a Catalunya?

|

- Publicitat -

Com des de fa més de 500 anys, Espanya es vanagloria aquest 12 d'octubre del dia que Cristòfor Colom es va topar amb Amèrica per primera vegada. I, de rebot, de tot el que va venir després: conquesta, imposicions, intolerància, genocidis i saquejos, que van suposar la hispanització de mig continent. D'aquí que molts continuïn anomenant la festivitat com a Día de la Hispanidad. Són gairebé els únics, però, ja que a la majoria de països que van patir els efectes del primer 12 d'octubre la jornada té noms alternatius: Día del Respeto a la Diversidad Cultural (Argentina), Día de la Descolonización (Bolívia), Día del Encuentro de Dos Mundos (Xile), Día de la Identidad y Diversidad Cultural (República Dominicana), Día de la Resistencia Indígena (Nicaragua i Veneçuela), Día de los Pueblos Originarios y del Diálogo Intercultural (Perú)… Sens dubte, punts completament oposats de veure el que suposa l'efemèride per les cultures. El cas més extrem és Cuba, on no només no es commemora, sinó que es recorda el dia 10 d'octubre, que va començar la Guerra d'Independència contra Espanya el 1868.

El fet que el Doce de Octubre es relacioni amb la diversitat cultural arreu del continent sud-americà dóna pistes del que representa pels països, i de per què van decidir fa uns 200 anys caminar sols. I això també pot ser un indici per saber les raons que han portat a l'Estat a tenir el mateix problema dos segles després. Els mateixos errors provoquen els mateixos maldecaps i potser, aviat, la mateixa conseqüència: la pèrdua de territori.

Publicitat

No hi ha dia més encertat, doncs, per exemplificar que la hispanitat va més enllà de la mentalitat tancada que imposen els estaments oficials de la madre patria. Fins i tot dins el propi Estat Espanyol. Conversa amb un madrileny i un gallec residents a Londres:

“Què, votareu al final?”, diuen amb un to amable.

“Això depèn en bona part del govern espanyol!”, els recordo.

“Home, segur que ara no us deixaran fer-ho. Ara, sigui com sigui, Espanya ja va tard per aturar la independència, Catalunya tard o d'hora s'anirà, ja no hi ha marxa enrere”, em diu l'un.

“I no sé per què volen retenir dins d'Espanya una gent que ni se sent espanyola, ni vol formar-ne part? Quin sentit té?”, apunta l'altre.

“Tu estaries a favor de la independència de Catalunya, doncs?”, li pregunto ben sorpès.

Si us en voleu anar, aneu-vos! A mi no m'importa gens, el meu país és la meva família i els meus amics. Què m'ha donat Espanya? Fa tres anys que sóc a Londres per culpa d'un país de lladres, que no funciona, que està a anys llum de països com el Regne Unit, que m'ha fet emigrar i que està destruint una generació”, aclareix.

Per reblar el clau, l'altre espanyol sentencia: “Espanya s'hagués estalviat això si hagués acceptat l'Estatut o bé hagués acceptat organitzar una consulta fa deu anys. Hagués sortit el 'no' i s'hagués acabat la discussió. Ara és evident que el 'sí' a la independència és majoritari en la població”.

La visió dels espanyols vivint a l'estranger, més neutral, oberta i amb perspectiva que la de la resta, és difícil de trobar a l'Estat. En tot cas, i fent cas a la previsió d'un dels dos residents al Regne Unit, serà aquest l'últim Dia de la Hispanitat que serà festiu a Catalunya?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Publicitat

Opinió

Minut a Minut