És poc probable, gairebé impossible, que hagis coincidit alguna vegada amb una persona nascuda al poble d'Oroville. Aquesta petita localitat de la mida de Balaguer, a 70 km al nord de Sacramento, passa desaparcebuda en un país de més de tres-cents milions de persones; sobretot, si no té un atractiu evident, d'aquells que fa imprescindible passar-s'hi i visitar-la. Però si coneguessis una persona oriunda d'Oroville, una orovillenca podríem dir, t'explicaria orgullosa la història de l'Ishi, el personatge més popular de la localitat. Potser, a més, és probable que després et fes paticep del fet que el seu poble és “famós” per tenir el primer pont de ferro penjant de tota Califòrnia, el taronger més vell, un temple xinès construit per antics treballadors del ferrocarril o unes olives que són l'hòstia. Fascinants dades sense cap mena de dubte però, tanmateix, lluny de ser incloses en les guies de grans circuits turístics.
L'Ishi ben bé no és que hagués estat d'aquest poble però sí que se'l va trobar en un ranx d'aquesta zona, històriques terres de diferents tribus californianes. Sí, com sents, se'l va trobar, com un mer animal, una cosa excepcional a ser trobada. Segons sembla, i així va ser considerat en el seu moment, l'Ishi va ser el darrer natiu de la tribu dels Yahi, una tribu del nord de Califòrnia que havia arribat a tenir 3000 membres en els seus millors moments. Es deia que va ser l'últim “indi” que quedava en tenir contacte amb els blancs de tots els Estats Units. Va ser trobat el 1911, afamat i desorientat, després d'haver estat sol durants tres anys i després de dècades veient i vivint la persecució que la seva comunitat patia per part dels pioners i buscadors d'or. Amb l'arribada dels blancs a la zona i la consegüent prospecció i explotació dels recursos, sobretot or, l'hàbitat dels Yahi va ser alterat i contaminat, de tal manera que van començar a sorgir conflictes entre les dues parts. Els colonitzadors van acabar per fer desapareixer cadascun dels membres de la tribu dels Yahi, tret d'un, l'Ishi.
Els darrers anys de la seva vida van ser distrets però realment tristos. Ràpidament, va aparèixer a la portada dels diaris i magazines de l'època on explicaven l'estrany cas de l'Ishi, el darrer salvatge del país. Va ser portat a San Francisco on se li va oferir tot el que necessités i va acabar sent objecte d'estudi per part d'investigadors de la universitat de Califòrnia. Va viure durant un temps a diferents campus, habitualment malalt ja que no estava immunitzat per les malalties occidentals, on va ajudar als antropòlegs Thomas Talbot i Alfred L. Kroeber a establir i documentar tot allò relacionat amb la vida quotidiana, llengua i cultura dels Yahi. També es van documentar tècniques que no havien canviat des del neolític, per la qual cosa se'l va considerar com una espècie de pedra rosetta vivent per a entendre la prehistòria humana. Va acabar morint de tuberculosi i, després d'haver-li extret el cervell, se'l va incinerar. Les seves poques pertinences i les seves cendres van ser enterrades al cementiri de Colma, prop de San Francisco, i el seu cervell va ser envolicat en pell cérvol i dipositat en un gerro funerari dels indis Pueblo, la qual va ser enviada a l'Institut Smithsoniam el 1917. Allà s'hi va estar fins l'any 2000 quan es va ofrendar als descendents de les tribus Redding Rancheria i Pit River, emparentades amb els Yahi.
Fos com fos, l'Ishi va deixar un gran llegat material i immaterial però, sobretot, ens fa veure com d'injust pot arribar a ser el mal que la cobdicia d'uns pocs pot ocasionar a tanta gent.[soliloquy id=”225970″]
