Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

L’últim catalanoparlant

Carles Casajuana va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb “L’últim home que parlava català”, una novel·la que tracta d’un escriptor que pateix un mobbing immobiliari, mentre […]

Daniel Ruiz-Trillo
Daniel Ruiz-Trillo 12/05/2009

Carles Casajuana va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb “L’últim home que parlava català”, una novel·la que tracta d’un escriptor que pateix un mobbing immobiliari, mentre intenta acabar una llibre sobre l’últim parlant en llengua catalana. El mateix escriptor en trobarà un altre, però un de diferent: escriu en castellà. Aleshores, les reflexions i les anàlisis al voltant del procés de subsitució hi sovintegen i van paral·lels a l’argument. L’escriptor català veu l’escriptor espanyol com un culpable, com part del problema, agent causant de la futura desaparició de la llengua de Llull. En canvi, l’escriptor espanyol creu que el català està obsessionat i és massa radical.

L’últim home que parlava català convida el lector a reflexionar sobre la situació de diglòssia social afavorida pel monolingüisme dels castellanoparlanets i el bilingüisme dels catalanoparlants. Aquesta assimetria actual, aquest desajust i desequilibri històrics planen a la ment de l’escriptor que està creant una novel·la a l’entorn del darrer catalanoparlant. Com si fos ”el darrer mohicà”. Més enllà d’això, la novel·la és audaç, viva i precisa, i hi podem trobar embolics de parelles i d’amics, alhora que ens fa anar del futur al present i a l’inrevés amb una fluïdesa exquisida.

 A part de reflexionar sobre la identitat a Catalunya i el ”mobbing a la literatura”, la novel·la fa un gran exercici de metallenguatge, en aquest cas de metaliteratura, on el lector esdevé autor, o si més no es troba davant de qüestions plantejades per un autor a l’hora d’escriure. Chapeau.