L’Òmnium, ja ha celebrat les seves Noces de Plata, dins la nostra ciutadania i vida catalana. Va néixer, en temps foscos en la clandestinitat més absoluta, per guarir-ne’n la nostra llengua, cultura i identitat nacional. Sense ells, hauria estat impossible de instaurar-ne’n la lògica patriòtica, una vegada mort el dictador.
Des de un any d’ençà i, arrel de la convocatòria de la passada manifestació del 10-J, amb el lema inicial de Som una Nació. Nosaltres Decidim, Òmnium va formar-hi part de les vides d’altres catalans, gràcies, a la tasca incommensurable de la seva Presidenta Muriel Casals. Aquest any, s’ha volgut fer-hi una replica d’aquella manifestació, de resultats ben diferenciats. L’Òmnium, no va volgut formar-hi part, al.legant que els catalans ja en tenim un dia de reivindicació pròpia, com es el 11 de Setembre i, repetir-hi fins a la sacietat cada any repeticions sistemàtiques del 10-J, es un greuge al conjunt aconseguit aleshores.
Tenen part de raó, però molts associats o gent de a peu, no ho ha entès d’aquesta forma. Els associats, que no han vist amb bons ulls aquesta decisió, han demanat la seva baixa immediata de l’entitat. Crec que aquesta manera de deixar-hi l’entitat com associats, es una disbauxa comesa des de el fetge i no des de el seny. – per no dir, rauxa. Cadascú, es lliure de fer el que hi cregui millor, tanmateix com quedar-se’n i pagar-hi la quota. Però, no hem de criminalitzar a 50 anys de servei clar i català, cap a Catalunya, per una osadía tant obvia com normal.
Ahir, la Presidenta Casals va cridar a la rebel-lió fiscal de tots els catalans, mentre l’estat espanyol no accepti, el ridícul i innecessari concert econòmic, – la via ràpida de la independència, ho aconseguiria sense tants maldecaps – proposat per l’executiu d’en Mas. Alhora, aquesta desició es valenta – no la comparteixo, gens -, però no deixaré de pagar-hi religiosament, la meva quota cada any, perquè no estigui al 100% d’acord, amb aquesta nova decisió. L’Òmnium, no s’ho mereix.
