Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

L’obsessió de CDC, un ‘fail’ estratègic

Avui fa justament un any l’encara CiU i ERC es tiraven els plats pel cap de molt mala manera pel mateix que avui es linxa amb un cert punt d’injustícia […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 16/12/2015

Avui fa justament un any l’encara CiU i ERC es tiraven els plats pel cap de molt mala manera pel mateix que avui es linxa amb un cert punt d’injustícia la CUP: el lideratge de Mas a través d’una llista única. Si bé enguany la CUP té menys arguments que aleshores ERC per defensar que no té perquè ser Mas, fa un any, la lluita que avui es viu més o menys soterrada era una batalla campal que va fer molt mal a l’independentisme.
 

Recordem que aleshores el dilema era la llista unitària o no com a excusa perquè el president Mas i Convergència mantinguessin el lideratge del procés. Aleshores ERC ja passava per damunt de la vella federació a les enquestes, i la campanya de desgast mediàtic contra els republicans va propiciar un descens gairebé en picat d’ERC a les enquestes (ERC venia de guanyar les europees), a la qual es va sumar un Junqueras en baixa forma. El president d’ERC no havia entomat bé la marxa enrere de Mas en la convocatòria oficial del referèndum i el país en pagava les conseqüències. Aleshores ençà era la CUP la que posava seny enmig de tota la disbauxa.
 

Com bé saben, la pressió de CiU i després de CDC entorn a la necessitat de la llista unitària no va cessar fins i tot després de l’acord de gener entre les entitats –que ja van quedar descol·locades- i Mas i Junqueras. Mas finalment va donar la darrera volta de cargol a l’entrada de l’estiu posant la llista unitària sobre la taula com a requisit imprescindible per convocar el 27S. Aquesta obsessió allargada durant un any s’ha traduït en un fail estratègic de CDC que ha quedat palès en la present campanya d’eleccions al Congrés, en la qual ERC i CDC han constatat sense més que era millor presentar-se per separat per mirar de maximitzar resultats com bé proposava ERC fa un any. Val a dir que aquí havíem posat en entredit més d’una vegada la necessitat real de presentar-se junts quan es podia trobar la fórmula que ara s’està posant en pràctica de la unitat d’acció.
 

Avui llegíem unes dades facilitades pel politòleg Sergi Castanyé al seu twitter (@SergiCastanye) que demostra com en diverses taules comparades, el vot de Junts pel Sí ha recollit menys vots que ERC i CiU per separat el 2012 a nivell percentual. Aquest vot ha marxat en bona part a la CUP i en menor part al Podemos català i a UDC. Fent política ficció, si les candidatures efectivament s’haguessin presentat per separat potser ara la CUP –que ha recollit part del desencís de votants d’ERC que van veure amb mals ulls l’aliança amb CDC- no seria la culpable de tots els mals de la terra.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats