Es indubtable que des del centre (diguem l’estat) sempre han intentat la nostra fragmentació lingüística i nacional. Sempre han procurat (amb un èxit relatiu) per tots els mitjans possibles dir i sobretot diferenciar les diferents modalitats de la nostra llengua per així poder desfer el nostre país.
La fragmentació administrativa de la nostra àrea idiomàtica és un fet i és un problema. Andorra, Catalunya, les Illes, el País Valencià, la Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, l’Alguer i el Carxe: vuit situacions ben diferents, legalment, des de l’òptica sociolingüística i pel que fa a la consciència de la unitat de la llengua.
D’això els de Vinaròs, o del nostre àmbit territorial en sabem moltíssim. Sempre ens han dit que la llengua que es parla a Alcanar o a Ulldecona ( per citar-ne alguna) no es la mateixa de la de Vinaròs però si que ho es qualsevol modalitat del castellà, i jo pregunto : es la mateixa llengua la que es parla a Extremadura o a Andalusia de la que es parla a Madrid o a Salamanca, posem-hi per cas?
Vet aquí el que hauria de ser un dels nostres lemes nacionals: contra la fragmentació, vertebració. Tenim la sort que Internet, el gran espai virtual de la nostra època, és extraterritorial, de manera que la nostra fragmentació administrativa no l’afecta. La instauració, a més, del domini.cat ha representat un reconeixement important de la llengua catalana a la xarxa. Tots els espais que s’hi expressen en català –webs, diaris digitals, etcètera– formen el país català a la xarxa. Contra aquest fet lluiten els partits i partidets que pensen que amb la fragmentació d’alguna manera poden treure rendiment polític.
El mal, però, és que hauríem d’haver vertebrat un mercat cultural compartit i un espai complet de comunicació únic i no ho hem fet. Els llibres, el teatre, la cançó en català haurien de tenir com a espai propi tot el nostre àmbit lingüístic. Però sobretot hauríem de tenir una premsa, una ràdio i una televisió en la nostra llengua adreçades a tota la gent que viu de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Les llengües minoritzades com la nostra cal que es normalitzen.
Podríem afegir que en el nostre cas contra la fragmentació cal una veritable vertebració.
ASSOCIACIÓ CULTURAL Jaume I