Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

L’infern se’ns mostra ben poderós

            L’infern cristià és el lloc on van els condemnats pels pecats mortals que han comès durant tota la seva vida. És l’Estat on viuen els dimonis i el seu […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 30/05/2010

            L’infern cristià és el lloc on van els condemnats pels pecats mortals que han comès durant tota la seva vida. És l’Estat on viuen els dimonis i el seu president de Govern és Satan o Llucifer. Segons m’explicaven quan era petit és un indret ple de foc i dolor on abunden les tortures i la por. A principi de la dècada dels 60 quan estudiava Magisteri, en el llibre de Religió apareixia el fet que hi havia dues penes a l’infern, una que causava dolor, que era el foc i una que era de sentit, que era la pena de no poder veure Déu, i aquesta era la més dolorosa, la més terrible, quedar per tota l’eternitat privat de la contemplació del creador, i és la que han adoptat els que han evolucionat una miqueta.

            També record haver assistit a uns terribles sermons de Quaresma que es feien en aquesta època. Em ve a la memòria una nit d’hivern de 1955, durant el mes de març, a una espècie d’ermita que es trobava en una zona on hi havia molts d’horts, i la gent havia acudit a un d’aquests sermons. Érem una cinquantena de persones, pagesos i pageses de la rodalia. També record un capellà amb sotana negra damunt una trona fent el sermó, no hi havia micròfons ni altaveus, però la seva veu retronava en aquell petit recinte. No he pogut retenir el contingut del sermó que feia, però sí la manera com ens atemoria a tots, pobres persones camperoles, tot amenaçant-nos amb el foc de l’infern. Moltes d’aquelles persones ja han mort i segurament hauran descobert la veritat sobre aquesta qüestió, encara que sigui perquè no l’han poguda descobrir, senzillament perquè s’estan convertint en pols i res més.

            Han passat més de cinquanta anys i l’església cristiana s’ha anat defensant dient que el que deien no era el que volien dir, perquè el foc no existeix, o sí, altres diuen que no pot ser que un déu tan bo posi el càstig més gran que el més cruel dels homes, que ja és dir, però encara es fan debats per televisió on surten moltes persones que creuen en l’infern com a lloc de patiment i sofriment per passar-se tota l’eternitat cremant-se sense morir.

            Si els que segueixen creient en el cel miren cap amunt, com fa en Messi quan marca un gol, els que creuen en l’infern haurien de mirar cap avall, cap a la terra, cap al centre de la Terra, quan fan una malifeta tipus corrupció, que és allà on hi ha el foc i ja no hi deuen caber, perquè la Terra no és tan gran per poder tenir en el seu si tots els que no han fet les coses bé, mentre vivien. Fixau-vos ara, quants de corruptes i presumptes corruptes tenim i aquests tenen l’infern ben garantit, si hi caben.

            M’estranya, per tant, que els creients no parlin, pot ser que ho estiguin fent, però jo no ho sé, no ho he llegit, ni ho he vist ni sentit, que el foc que surt de sota la terra en forma de volcans no l’estigui enviant Llucifer. Es veu que han hagut de fer obres, han hagut d’engrandir l’infern i algun dels dimonis manobres han pegat una martellada allà on no tocava i han foradat la terra. D’aquí que el foc infernal s’hagi escapat de devers Islàndia, i ara ha rebentat les canonades per Equador i per Guatemala i totes aquestes cendres no són més que el resultat de cremar condemnats i condemnades, que també n’hi ha.

            Ara, per tant, és un bon moment perquè surtin els profetes i els messies a advertir que això és Sodoma i Gomorra i que, per tant, si no canvia aquesta forma de viure tan pagana i desmesurada en què solament es desitgen bens materials, sexe i plaers terrenals, que sàpiguen que el foc que va sortint a diferents indrets de la Terra és el senyal que tot s’acaba, se’ns mostra la seva existència, se’ns indica que l’infern hi és, i, per tant, o ens disposam a viure segons mana la santa mare església, catòlica, apostòlica i romana o arribarà aviat el dia del judici final que serà el moment on es decidirà on tots hem d’anar a parar. Qui ho creu, que ho vagi a cercar.