El llançament de coets des de la Franja de Gaza, després del trencament de la treva de Hammàs, no augurava bons presagis. I dissabte es produïa un brutal bombardeig israelià sobre Gaza que, segons fonts palestines, hauria provocat ja un mínim de 200 morts. Diumenge continuaven bombardejant i les víctimes mortals ja sumen 300 i més de 1000 ferits de diversa consideració. Una notícia que ens ha despertat de la letàrgia nadalenca. Un bombardeig sobre un poble empresonat i sotmès a restriccions, en una situació inhumana.
Mentre esperem la proposta d’Obama sobre l’etern conflicte, no podem quedar impassibles davant d’un atac d’un Estat de dret sobre una població refugiada. Si bé és cert que Hammàs s’ha passat setmanes permetent que es llancessin projectils des de la Franja de Gaza, no és comparable l’actuació d’un partit que administra un territori des de l’extremisme islamista amb el d’un Estat reconegut internacionalment. Israel té unes obligacions que complir i no pot perpetrar un bombardeig posant en perill la vida de civils innocents. Gaza és una de les zones amb més densitat de població del planeta, les cases són molt a la vora les unes de les altres i això fa que qualsevol atac amb míssils, per molt precís que es vulgui, causi moltes baixes entre la població civil.
Malgrat les legítimes preocupacions davant del continu llançament de coets des de Gaza, Israel té la obligació de respectar el Dret Internacional Humanitari i els drets humans. I intentar equiparar les accions del braç armat de Hammàs amb les que ha desplegat l’Estat d’Israel durant aquests dos dies no contribueix a trobar solucions al conflicte, sinó que n’agreuja les causes. Per això, sota cap concepte són de rebut les bombes caigudes a Gaza el cap de setmana, ni els arguments esgrimits des de Tel Aviv per justificar-ne la seva necessitat.
I la Unió Europea i la comunitat internacional han d’actuar si no en volen ser corresponsables. De fet, la màxima expressió de la voluntat política Europea, el Parlament Europeu, ja havia advertit de la inoportunitat de que la UE signés l’acord de relació preferent amb Israel. I malgrat això, Brussel•les va signar l’acord amb Tel Aviv. I ara venen les lamentacions.
Cal d’una vegada per totes una actuació decidida de la Unió Europea i del Consell de Seguretat de l’ONU que acabi amb el bloqueig i l’escarni que estan suportant els habitants de Gaza. Una població que, a banda de patir el govern integrista de Hammàs, està malvivint en el que probablement és el camp de concentració més densament poblat del món.
Cal que es permeti urgentment l’entrada a Gaza de subministraments i ajuda humanitària, necessària per a la població civil. Després dels anys d’Intifada, l’esgotament de la població i la construcció del Mur de Separació estan tenint greus conseqüències en els àmbits de la salut, educació, i en la situació socioeconòmica. La fràgil infraestructura i xarxa de serveis públics estan gairebé col•lapsades. El teixit social palestí està patint un greu desmembrament. I l’extremisme creix dia a dia també gràcies a aquesta situació.
L’independentisme sempre ha defensat el mateix pel que fa al dret a l’autodeterminació dels pobles del món: el seu ple exercici. I això passa també per defensar una postura pròpia en el complex conflicte entre Israel i Palestina que passa per trobar una solució negociada basada en el principi de “dos pobles, dos estats”. Però això només serà possible des del respecte i la garantia dels drets humans i el dret internacional humanitari. I això, avui, a Gaza i a Cisjordània no és possible. L’Estat d’Israel és el principal responsable d’aquesta situació inhumana i això s’ha de denunciar.
