Aquesta setmana la limitació de mandats ha entrat en campanya.
I aquí toquem un tema transversal: com costa deixar els llocs de govern en política!
És igual el color i el partit l’adherència disfressada de “la necessitat de continuar la feina començada” o “d’aprofitar l’experiència adquirida” és una constant en tots els qui governen siguin del color que siguin.
En aquesta qüestió hem rebut molt mal exemple de qui no l’esperàvem: quants anys li van sobrar de mandat a Jordi Pujol? i bons exemples de qui no els esperàvem: l’Aznar va dir que només cobriria dos mandats i ho va fer.
Em vénen a la memòria unes declaracions que aquest mateix any ha fet el president de Catalunya.
El MH President de la Generalitat, Sr José Montilla, diu en unes declaracions a un diari de Barcelona publicades el passat 18 d’abril:
Segurament dos mandats són suficients. No és un tema que hagi pensat però em sembla raonable. És suficient com perquè el projecte que pots liderar es vegi completat. Un mandat és poc, dos és suficient i tres segurament és massa.
Sembla que se suma a les veus dels qui proposen mesures com la limitació de mandats per tal de renovar la classe política i facilitar la participació.
El problema és que qui ho diu ha estat 20 anys (1983-2004) diputat a la Diputació de Barcelona (la institució que han patrimonialitzat els socialistes com si fos casa seva) i 19 anys (1985-2004) alcalde de Cornellà.
En l’entrevista no parla d’acumulació de càrrecs. De fet va acumular els de diputat, alcalde i president del consell comarcal del Baix Llobregat durant nou anys.
Què hem de creure? Les paraules dites a un diari en un any electoral amb les enquestes desfavorables? O la seva trajectòria d’adherència als càrrecs? Cadascú cregui el que vulgui que tothom és gran.
Per què en el currículum dels candidats no hi figuren els anys que porten exercint càrrecs públics i la professió amb la qual se saben guanyar la vida?
