Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

L’hora dels líders

La concreció del proper pas del procés està enlaire fins com a mínim meitat de la setmana, quan Junqueras ja hagi fet la seva conferència dimarts i posterior reunió amb […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 01/12/2014

La concreció del proper pas del procés està enlaire fins com a mínim meitat de la setmana, quan Junqueras ja hagi fet la seva conferència dimarts i posterior reunió amb Mas dimecres. Tot continua apuntant a que la candidatura unitària es veurà frustrada. Tot i els motius històrics en què Junqueras es pot basar dimarts, faltarà saber si el poble valida els seus arguments i no sospita que l'objectiu dels republicans sigui maximitzar els seus vots i no els d'un tot independentista. Per esvair dubtes dels votants i que les eleccions siguin garantia d'execució d'un full de ruta per la independència, com a mínim hauria d'existir un acord escrit que assegurés que els suposats tres blocs formaran un govern conjunt i que seguiran el mateix full de ruta. En cas contrari, el perill de quedar tot diluït serà palès. Els independents potencials de les candidatures no faran el pas, la ciutadania es veurà confosa el dia de la votació i els abstencionistes afloraran. I el que havia de ser una maximització podria ser una minimització. O el que seria pitjor: potser qui ha de convocar els comicis es fa enrere i el país s'ha d'empassar un govern sense-sentit en minoria durant molts mesos més. És l'hora dels líders.

Mentrestant, com a entertainment, aquest dilluns tothom comenta dues notícies que deixen o poden deixar l'Estat en evidència. L'una, la segona inundació de les vies de l'AVE a Girona. És inverosímil. Se suposa que durant uns mesos els responsables espanyols de foment i infraestructures no es penjaran la medalla d'invertir molt a Catalunya, ni de ser un dels països del món amb més quilómetres d'alta velocitat. L'altra notícia és la suposada creació obscura d'una unitat de la policia amb l'objectiu únic de caçar polítics corruptes a Catalunya. No és segur que sigui cert, Fernández Díaz i el seu equip ja ho han negat, però no hi ha dubtes d'una cosa: l'Estat no s'està quedant de braços plegats sense defensar la unitat de la pàtria comuna. I pel currículum que està acumulant, Fernández Díaz és l'escollit per fer la feina bruta. Mentre el Regne Unit ha aturat el secessionisme amb política, Espanya l'intenta aturar amb oposició frontal i estratègies subterrànies per fer-lo rebentar pels aires. Peus de plom a partir d'ara.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

Relacionats