Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

L’Europa low-cost

Milers de catalans viatgen per Europa cada setmana amb les low-cost, aquestes companyies aèries que en menys d’un lustre han aconseguit revolucionar el món de l’aviació. Rebaixant radicalment els costos […]

Albert Forns
Albert Forns 10/05/2008

Milers de catalans viatgen per Europa cada setmana amb les low-cost, aquestes companyies aèries que en menys d’un lustre han aconseguit revolucionar el món de l’aviació. Rebaixant radicalment els costos logístics a l’hora de noliejar aeronaus, ens permeten regalar-nos caps de setmana a l’Alguer o assistir a la darrera estrena de Calixto Bieito al Festival d’Edimburg pel què ens costaria un sopar o dues entrades a teatre. Aquests “forats de cuc” de l’economia de mercat ens estan permetent conèixer Europa, i mai com fins ara els catalans havíem viatjat tant. Gràcies a Sant Schengen i Sant Ryanair, cada vegada som més a prop dels nostres compatriotes europeus, i ells més a prop de Catalunya, ja sigui per relaxar-se a les nostres platges o per acomiadar solters Rambles avall.

Aquestes multinacionals –no hem d’oblidar que, encara que ens facin la vida més plaent, són multinacionals i busquen el benefici econòmic- s’han trobat amb un públic potencial d’allò més heterogeni i per tant han hagut d’adaptar-s’hi. Una bona prova d’això són les traduccions al català dels diversos webs de les companyies, algunes traduïdes després de campanyes promogudes des de la societat civil.

Els beneficis de les low-cost pels ciutadans europeus són evidents, però no hem de deixar-nos endur per l’eufòria. Aquesta brutal reducció de costos sol tenir la seva cara negativa, i darrerament hem conegut dues notícies que haurien de fer-nos reflexionar.

Per una banda, la Comissió Europea actualitzava la llista de les companyies poc segures, aquelles que en el seu frenesí per rebaixar costos, descuiden la seguretat de les aeronaus i posen en perill els passatgers. No cal patir, no hi ha cap low-cost europea entre les companyies que tenen prohibit volar a la Unió, però les reduccions indiscriminades d’unes despeses fins ara indispensables ens haurien de fer pensar. La guerra per rebaixar preus no hauria d’implicar reduir els costos de manteniment, i calen controls que assegurin garanties de seguretat.

Per altra banda, l’Agència Catalana de Consum ha sancionat enguany 29 companyies aèries per publicitat enganyosa. En aquest afany per lluir “el preu més baix”, moltes d’aquestes aerolínies s’anunciaven amb preus per sota les seves tarifes, i la disponibilitat real de l’oferta diferia notablement de la publicitada.

El somni d’una Europa comuna i de tots té molts paral·lelismes amb l’auge d’aquestes low-cost, i en part gràcies a elles la Unió Europea real, la dels ciutadans europeus, ha començat a enlairar-se. Inicialment la UE també era monolítica com les aerolínies tradicionals: va néixer d’un tractat purament econòmic, la CECA, i mica en mica va esdevenir un projecte social, de tots. Aquesta Europa ciutadana va accelerar-se amb Schengen i amb la integració monetària, i bona prova d’aquesta amalgama actual són les monedes que tenim a les nostres butxaques: ens costarà no trobar-hi un euro italià, alemany o holandès.

Però aquesta Europa low-cost, aquesta Unió Europea de tothom i a l’abast de tothom ha d’intentar no caure als paranys de les companyies de vols barats: com les low-cost, ha d’evitar la publicitat enganyosa, ha de no vendre fum materialitzant-se en mesures que afectin directament als ciutadans, iniciatives de proximitat que el proper tractat constitucional ha d’ajudar a aconseguir. Aquesta Europa de les low-cost ha d’intentar oferir el màxim sense descuidar els mínims, apostant per unes polítiques socials que van néixer al nostre continent i que la UE ha de reinventar i dur un pas més enllà. Per últim, aquesta nova Europa de tots, aquesta Europa de germanor low-cost ha d’escoltar als seus ciutadans i satisfer les seves reivindicacions. Una Europa amb 11 milions de catalanoparlants que no poden utilitzar oficialment la seva llengua a les institucions de la Unió és una Europa coixa, una Europa incompleta, una Europa que, de moment, encara no és de tots.

___________

Article guanyador del ‘Concurs de treballs periodístics sobre la UE’ i originàriament publicat al setmanari Presència.