Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

L’eterna amenaça del botó vermell convergent

El setembre de 1983 el món vivia amb l'ai al cor l'enèsima amenaça de guerra nuclear entre els Estats Units i l'URSS. Una falsa alarma feia pensar als caps militars […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/02/2015

El setembre de 1983 el món vivia amb l'ai al cor l'enèsima amenaça de guerra nuclear entre els Estats Units i l'URSS. Una falsa alarma feia pensar als caps militars i polítics soviètics que els nord-americans havien enviat cinc míssils cap a l'arxienemic, així que el sistema de seguretat d'un búnker de l'estat comunista donava l'ordre de pressionar el famós botó vermell per desencadenar un conflicte bèl·lic sense precedents. Per sort, qui havia d'executar l'ordre, Stanislav Petrov, va sospitar de la informació i va decidir amb tota la pressió del món -mai millor dit- que potser era millor esperar que l'atac americà toqués sòl soviètic per començar el conflicte bèl·lic potencialment més mortífer de la història. Els 5 míssils americans mai van existir, així que Petrov mai va arribar a pitjar el celebèrrim botó.

De moments com aquest des de 1947 fins a la caiguda de l'URSS se'n van viure molts, i per alertar del perill latent que corria la humanitat, el 'rellotge Doomsday' indicava a cada moment calent de la guerra freda de manera simbòlica quants minuts li quedaven a la raça humana abans de la destrucció total amb l'ús d'armes nuclears (simbolitzat com mitjanit). De fet encara existeix, i durant gairebé setanta anys s'ha passejat moltes vegades pel fil dels dos, tres o cinc minuts, però el dia del judici final mai s'ha consumat. L'amenaça mai ha arribat a complir-se.

Traslladant-nos a Catalunya i salvant moltíssim les distàncies, seria interessant que algú configurés una línia del temps amb tots els moments en què el rellotge de la liquidació de Convergència i Unió ha marcat les 23:55, 23:56, 23:57, 23:58 en els últims anys. Des que el procés sobiranista i el canvi de discurs a CDC, el rellotge mai s'ha allunyat dels minuts més delicats. El trencament de la unitat de vot al grup parlamentari a Madrid d'aquest dimarts per posicionar-se sobre la llei antiterrorista del bipartit PP-PSOE és un altre moment tens. Josep Antoni Duran i Lleida ja fa mesos que ha perdut influència al seu partit i en el si de la federació, però que els diputats de CDC el ningunegin abstenint-se a la votació en lloc de votar-hi a favor, ha ofès profundament Unió.

Després d'un parell de dies de soroll, però, el conflicte no anirà més enllà i aquest longevíssim matrimoni de conveniència continuarà funcionant. Un afer que en el fons té tan poca trascendència -no és d'àmbit estrictament català i a més PP i PSOE no necessiten els vots de ningú més per impulsar el seu pacte- no farà esclatar-ho tot. Per molt que ara s'indigni, a UDC és a qui menys interessa fer-ho volar tot pels aires perquè el suport electoral que pot tenir sol pot ser ridícul. El rellotge només marcarà les 23:59 en el moment que Mas anunciï que es presenta a les eleccions del 27-S amb la independència al full de ruta -si és que ho fa-. Abans empassar-s'ho tot que perdre la posició de privilegi actual. Unió ja ho va fer a l'hora de pronunciar-se en tot el procés del 9N i sobre el sentit del vot. Potser ni amb la independència la mitjanit convergent arribarà.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés