El Dietari ja ho va dir ahir. Els suports als partits independentistes pel 27-S segueixen intactes: 71-74 diputats, els mateixos que tenen ara per la banda alta. Tanmateix, en aquests dos anys la distribució entre CiU, ERC i CUP ha anat canviant, si bé en els moments més àlgids del procés els escons per aquest triumvirat havien arribat a gairebé 80. En tot cas, mirant-ho amb perspectiva, el que crida més l’atenció és que els republicans havien arribat a tenir enquestes que els donaven 38 representants, mentre que ara en tindrien 26-27. Per què?
La decisió el 2012 de no entrar al govern per collar Mas va funcionar, però quan aquesta estratègia va caducar, el 9N, el rumb que han pres no ha estat l’encertat. Amb el poble constantment demanant unitat –la concentració del 19 d’octubre a plaça Catalunya de Barcelona de més de 100.000 persones feia càntics d’‘unitat, unitat’ per sobre d’‘independència’- , Junqueras va rebutjar la llista unitària. A ningú se li escapa que en aquell moment les enquestes li donaven opcions de ser primera força, és a dir que l’interès partidista és indestriable de la decisió, o com a mínim així ho va interpretar la gent.
De tota manera, fins i tot l’argument que va donar el president d’Esquerra, va ser curt de mires. “Així maximitzem el vot independentista perquè tothom podrà triar l’opció ideològica que més li convingui”, era la raó que va donar. Sí, en aquell moment, si se sumaven els partits independentistes per separat sumaven més escons que de manera conjunta. Però Junqueras no va calcular que abans d’arribar als comicis –fossin al març o al setembre-, si els partits anaven per separat, forçosament havien de continuar barallant-se entre ells. Al Parlament, als mitjans de comunicació, i durant la campanya electoral. Si no, no tenia cap sentit presentar-se per separat. És clar, si hi ha diverses llistes s’ha de marcar paquet.
Doncs bé, la gent està farta de tantes baralles partidistes i els ha responsabilitzat del fet que aquest 2015 estigui plantejat com l’any de les baralles abans del tan anhelat govern de concentració. Encara queda temps per esmenar aquest clima constantment enrarit que ha provocat l’opció d’anar per separat. Després de les municipals, encara que hi hagi llistes separades, s’haurà de treballar el màxim possible de manera conjunta. Els 74 diputats independentistes que es podrien aconseguir ara no serien suficients, segurament, per assegurar-se el 50% de vots pel nou estat que acabaria de legitimar el 27-S.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
