Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

L’Estat espanyol vol sortir de la crisi a trets

Per les seves obres els coneixeràs. El Govern acaba de dictar el Real Decreto-Ley 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 10/06/2012

Per les seves obres els coneixeràs. El Govern acaba de dictar el Real Decreto-Ley 19/2012, de 25 de maig, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. I, més enllà l’envaïment sistemàtic de competències que practica l’estat emparant-se en la sacrosanta unitat de mercat, hi ha un fet que crida molt l’atenció.
 
Dels quinze articles de què es composa el Decret llei, només cinc tenen relació amb el seu títol. Els altres deu, donen suport a l’exportació de material de defensa com una forma d’acabar amb “el desavantatge competitiu per a la nostra base industrial i tecnològica” i al paper que hi ha de jugar el Govern espanyol “desenvolupant les capacitats del Ministeri de Defensa en matèria de gestió de programes de material de defensa amb destinació a l’exportació”. El simple fet de reproduir-ne literalment alguna de les seves parts ja fa sobrer qualsevol altra valoració, i per això, justament,  aquesta voluntat de desviar l’atenció encobrint aquestes intencions sota el paraigua d’un decret sobre la liberalització del comerç.
 
Aquest és el model de l’Estat espanyol governat pel Partit Popular. Només podem compartir la idea de que el sector exterior ha de ser un dels puntals per poder superar la crisi. El problema, però, és que el Govern espanyol ho vol fer amb l’increment de les exportacions de material militar, i nosaltres tenim molt clar que ho hem d’aconseguir en base a la millora de les exportacions de les nostres pimes.
 
Potser el que cal fer evident és que aquest model explica perquè en els pressupostos de l’Estat d’enguany la despesa militar no s’ha retallat com s’ha fet amb la resta d’àrees d’economia productiva. I, de retruc, també explica que tinguem menys sanitat pública, menys educació pública i menys despesa social. I que l’Estat espanyol prefereixi pagar la festa a la indústria militar abans que pagar-nos la millora de l’exportació de les nostres pimes. Ens pensàvem que no hi havia més marge per perdre la poca credibilitat internacional que li quedava a l’estat espanyol després dels absurds trams d’AVE previstos, de casos com els de Bankia o de la identificació de les administracions perifèriques com a causants exclusives del dèficit. Però n’hi havia.
 
Evidentment la intenció del govern del PP era que aquesta part del nou text normatiu passés amb tota la discreció possible. I de moment sembla que ho ha aconseguit. Però ja se sap, els trets fan soroll i no sempre encerten l’objectiu.