Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

L’estat del procés: retard i realitat

Si hem d’atendre al nivell d’insults del cap de setmana, és evident que l’impacte del famós acord en els nostres adversaris ha estat dur i, com tantes vegades abans, inesperat. […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 19/01/2015

Si hem d’atendre al nivell d’insults del cap de setmana, és evident que l’impacte del famós acord en els nostres adversaris ha estat dur i, com tantes vegades abans, inesperat. Portàvem dies en els quals ells i nosaltres conteníem la respiració, a l’espera del desenllaç. Les ferides de la desconfiança en el nostre camp, no es pot amagar, són encara prou profundes i trigarem a cauteritzar-les. Hi ha qui, de seguida, n’ha vist una oportunitat per fomentar el desànim als nostres rengles. Divendres, la tertúlia radiofònica matinal d’en Basté, per exemple, convidava directament l’oïdor a anar-se oblidant de tot plegat: la relació restablerta entre CiU i ERC, deien, en cap cas superarà les tensions derivades del procés electoral municipal de finals de maig. Sabíem, per cert, que els nostres adversaris hi sucarien pa, però no comptàvem amb l’actitud d’alguns opinadors independentistes abonats darrerament, també, al pessimisme que beneficia el manteniment de l’”statu quo”.
 
El conseller portaveu del Govern ha reconegut aquests dies que la desconfiança és fàcil de trencar i molt costós de refer. Això val per als protagonistes implicats, però també per a la que enllaça la gent i els lideratges principals del procés. Per a molts (entre els qui em compto), el retard en la convocatòria electoral de la segona volta de la consulta suposa un cop dur, de conseqüències en la moral col·lectiva del sobiranisme difícils d’avaluar ara mateix. Cal suposar que, superat el tràngol de les eleccions de maig, tornarem a posar-nos les piles a tot drap. Caldria fer-ho, per part dels partits que recolzen al procés, des d’ara mateix. El suport al projectes polítics només pot triomfar des de la credibilitat que ara ataquen els nostres adversaris. L’allargament propiciat pel pacte entre els dos grans, des del meu punt de vista, la soscava. Així que només es podrà justificar, sostenir i fer creïble si es comença a materialitzar en aquests vuit mesos l’obertura d’un camí irreversible cap a la independència. Necessitem fets. Victòries tangibles que puguem presentar com a actius d’un procés que avança. Quan abans comencem, millor.

Relacionats