Demà s’estrena als cinemes la darrera creació de Disney Pixar titulada ‘Wall-e’. Es tracta d’un film d’animació digital que té com a protagonista un robot en forma de Johny 5 (Cortcircuit) i ànima d’ET. Sembla que la pel·lícula ve dels Estats Units amb força, ja que la premsa l’ha batejada com una de les cintes de l’any, i hi ha qui ja afirma que fins i tot hauria de guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula.
Però ací, a la nostra terra, la notícia no és pas aquesta. La notícia és que ‘Wall-e’ es podrà veure en català a 12 sales de cinema. Serà a Barcelona, Berga, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Sabadell, Sant Cugat, Tarragona, Vic i Vilafranca del Penedès. Una vegada més, 12 sales són les que cobriran la quota catalana, i una vegada més aquest fet torna a ser notícia.
Fa anys ja, des d’aquella brutal campanya demanant una versió de ‘Harry Potter’ en català, que estem aturats en aquestes 12 sales. I sense desmeréixer en absolut el fet ja que abans la xifra de sales en català era zero, hem de pensar que actualment, a vegades alguna més o alguna menys, però la xifra és aquesta: 12. I la notíca és que això continua sent notícia.
Em faria molta il·lusió que en un futur incert, no s’hagi de publicar a tots els mitjans que hem aconseguit una dotzena de pantalles en català. La notícia bona seria precisament que no fos notícia. Que fos un fet normal i quotidià. I en tot cas, uns anys després d’haver assolit aquestes 12 sales, s’hauria de començar a pensar en apujar el llistó a 25 o a 50 o a moltes més. I convertir-ho en una cosa no noticiable. Senzillament habitual i lògica.
Si mediàticament som tan endogàmics amb un èxit de 12 sales en català, no em vull ni imaginar com se’ns vendrà qualsevol pacte en matèria de finançament. M’espanta pensar-ho!
